Aplicada a l’Instrument

LA MLT

APLICADA A L'INSTRUMENT

ENSENYAMENT INSTRUMENTAL

 

El gran objectiu de l’ensenyament instrumental és aprendre a tocar un instrument com l’extensió de l’instrument intern, l’audició interna. Quan els alumnes són capaços de cantar a través del seu instrument, toquen amb millor afinació, fraseig, expressió i fluïdesa rítmica, a més de tenir millor tècnica per la qualitat amb la qual flueixen els seus moviments.

 

Prèviament al començament amb l’instrument, els alumnes han d’adquirir una forta base d’audició, aconseguida a través de cantar, recitar i moviment rítmic. Cada cançó que aprenen en l’instrument ha de ser apresa a través del cant. Les activitats seqüenciades es realitzen igual que a la classe de música en general, amb l’afegit de tocar a l’instrument els patrons rítmics i tonals. L’experiència de tocar la música amb el cos és anterior a fer-ho en l’instrument. Per exemple en els instruments de vent els nens aprenen figures rítmiques amb diferents articulacions, primer amb la veu, la respiració, després el filtre i finalment amb l’instrument acoblat. També practiquen les posicions amb un instrument imaginari abans de fer-ho en l’instrument real.

 

Un acostament a l’instrument basat en l’audició es diferencia essencialment d’un acostament tradicional en:

 

Aprenentatge directe abans que la lectura. Cantar i tocar d’oïda són essencials per a desenvolupar l’habilitat de connectar l’”audiation” amb la manipulació física de l’instrument. Els instrumentistes han de tocar sense partitura fins aproximadament els deu anys o almenys durant un semestre complet si comencen més grans, abans de començar a llegir. Els patrons tonals i rítmics són propis de les activitats seqüenciades i les cançons són el contingut primari de les activitats de classe. Les cançons són històries musicals, components essencials de la fase auditiu/oral que és al seu torn la base per a altres habilitats cada vegada més complexes. En qualsevol nivell en què es trobi un alumne se l’ha d’animar a tocar constantment tantes cançons d’oïda com pugui.

 

Patrons, no notes individuals. La major part dels mètodes instrumentals fan que els alumnes toquin nota a nota. Ja que una nota aïllada no té sentit musical, el mateix que no en té una lletra fora d’una paraula, aquest procés té molt poc a veure amb desenvolupar l’”audiation” i crear la connexió entre l’instrument intern i extern. A més, molts mètodes comencen amb ritmes i valors molt difícils d’”audiate“, notes llargues, valors regulars. Els primers patrons rítmics que haurien de tocar són els mateixos que estan al primer nivell de les activitats seqüenciades, patrons dobles amb macropols i micropols. Aviat troben aquests mateixos patrons en les cançons que aprenen a cantar, tocar i finalment llegir.

 

DO mòbil, no DO fix. Els nens haurien d’aprendre amb el DO mòbil ja que és l’única eina que permet comprendre les relacions tonals dins d’un context. Així, en l’instrument, els nens van aprenent les tonalitats guiant de la seva oïda i de les relacions tonals que han interioritzat prèviament en les activitats seqüenciades, en l’etapa d’habilitat associació verbal. El nen sent la música en el seu cap, és conscient de quin lloc ocupen aquests sons al mapa tonal, i a més aprèn on estan aquests sons en l’instrument per a cada tonalitat nova que aprèn. El transport i la improvisació són les dues eines que acaben de tancar el cercle de la comprensió tonal de l’alumne.

 

El nom de les notes o DO FIX no és oportú aprendre fins a la fase de comprensió teòrica, quan l’”audiation” està ben establerta.

 

Jump Right in: The Instrumental Sèries (GIA PUBLICATIONS) és el mètode instrumental desenvolupat per l’equip de col·laboradors d’Edwin Gordon per als diferents instruments.

 

Music Moves for Piano (www.musicmovesforpiano.com) és el mètode de piano desenvolupat per Marilyn Lowe sobre la base de la MLT.

 

 

Improvisació

IMPROVISACIÓ

 

La improvisació musical és una forma única i insubstituïble d’expressió musical i un component essencial per poder comprendre realment la música. Poder improvisar és demostrar que es comprèn la música de la mateixa manera de poder explicar alguna cosa amb les pròpies paraules és signe de comprensió lingüística. Els músics que improvisen donen més significat a la música, a través de l’”audiation“, que escolten, interpreten, llegeixen o escriuen.

 

Per ensenyar improvisació de manera efectiva, la seqüenciació apropiada és crucial. L’aprenentatge és més eficaç quan s’avança només un pas cada vegada, però normalment als improvisadors se’ls introdueix en diversos processos al mateix temps. Se’ls ensenya una nova habilitat (improvisar) al mateix temps que afronten un estil o repertori desconegut (jazz). Les majors dificultats que tenen els instrumentistes a l’hora d’improvisar és perquè ho fan abans d’haver dominat el tocar cançons familiars d’oïda.

 

Aquestes són algunes guies per ensenyar improvisació segons els principis de la MLT:

 

Canta el que toques, toca el que cantes. Per improvisar amb sentit, l’instrumentista ha d’aprendre que el seu instrument és una extensió del seu instrument intern: l’”audition“. Cantar és la clau per a això.

 

Aprendre un munt de cançons d’oïda. Aprendre un ampli repertori de cançons és el cor de la improvisació. L’objectiu és que l’alumne aprengui tantes melodies i línies de baix fins que comenci a escoltar progressions harmòniques i a generar les seves pròpies línies melòdiques.

 

Aprendre cançons a consciència. Una clau per a l’èxit en la improvisació és ser capaç d’”audiate” la cançó mentre s’improvisa. Per poder fer això la cançó s’ha d’haver après molt bé. Els improvisadors principiants haurien de passar prou temps escoltant, cantant, després (si són instrumentistes) tocant cada cançó, de manera que l’escolta interna i la interpretació es converteixin en la segona naturalesa.

 

Aprèn línies de baix. Un bon improvisador pot escoltar tres “pistes” simultàniament. Quan està creant la seva improvisació, té constantment consciència de les dues coses, la melodia i la línia de baix de cada cançó amb la qual s’improvisa. Conèixer la línia del baix, també anomenada la melodia arrel, és la base i fonament per a la comprensió harmònica de la cançó. Els alumnes han d’aprendre a cantar la línia del baix quan aprenen una cançó d’oïda.

 

Utilitza cançons familiars de dificultat apropiada. Molts improvisadors tracten de començar a improvisar cançons de jazz o blues que són harmònicament complexes i estilísticament estranyes. Una pràctica millor és començar de manera molt simple, amb especial atenció al contingut tonal. Principiants de totes les edats, inclosos músics professionals que han tingut una educació tradicional, troben fins i tot prou difícil començar amb cançons simples en mode major i que contenen només les funcions de tònica i dominant. Quan l’habilitat progressa es poden afegir cançons d’altres modes i altres mètriques en el repertori dels alumnes.

 

Centrar-se en l’oïda. Hi ha mètodes d’improvisació que proposen als alumnes que es fixin en una sèrie de notes en el pentagrama perquè mirin d’improvisar amb elles combinant diferents modes, per crear les seves pròpies idees. Però si no hi ha una capacitat d’”audiate” la melodia, la línia del baix i l’estructura de la cançó, l’alumne no pot sinó explorar sense rumb ni sentit el que veu en el paper. Altres mètodes expliquen el primer la teoria dels intervals, els noms dels acords i les notes que els formen i les funcions tonals, però aquesta comprensió intel·lectual és de molt poca ajuda quan no hi ha l’habilitat de l’escolta comprensiva. Una millor opció és posar la partitura i la teoria a un costat i animar l’alumne a centrar-se completament en l’“audiation“.

 

 

Mirar de fer les pròpies melodies. Després d’aprendre moltes cançons, és bo iniciar-se en la idea de crear respostes a cançons o frases familiars interpretades per un altre.

 

Improvisar amb patrons tonals i rítmics. Per improvisar intel·ligentment un ha de tenir alguna cosa amb el que improvisar. Les activitats seqüenciades ajuden els alumnes a desenvolupar el vocabulari de patrons tonals i rítmics necessari per poder improvisar amb èxit en les activitats de classe. Cal recordar que la improvisació és un nivell d’habilitat i una nova habilitat deu ser sempre introduïda en les activitats seqüenciades. Quan els alumnes improvisen patrons rítmics i tonals en les activitats seqüenciades, estan creant la base per poder combinar els elements rítmics i tonals amb èxit quan improvisen una cançó.

 

Creativity in Improvisation, de Christopher Azzara, (GIA PUBLICATIONS) és un mètode d’improvisació basat en tots aquests principis aquí descrits. Ve juntament amb un CD gravat professionalment, que conté cançons populars, línies de baix i les seccions rítmiques dels acompanyaments. També inclou tracks per practicar patrons tonals i rítmics en diversos modes i mètriques.