COMPARTINT LES CRISI (3a PART)

Seguim amb la sèrie de moments crítics a la nostra tasca de professors d'educació musical primerenca. Avui vull reflexionar sobre els nens que donen respostes i en un moment deixen de donar-les.

Hi pot haver molt diferents motius i és important saber quina és la causa per obrar en conseqüència.

Alguns nadons donen una resposta molt clara i afinada, o precisa rítmicament en “aculturació” i després, quan entren a la fase de “sortint de l'egocentrisme”, necessiten el seu temps abans de tornar a entrar al diàleg de patrons. En aquest cas, la paciència i la constància són el principal recurs.

Altres deixen de donar quan passa la novetat de la classe i se senten més atrets per altres coses: companys, llocs o objectes de la sala, que desperten la curiositat i les ganes d'exploració i joc.

També pot ser degut a una influència negativa de l'adult acompanyant: pressiona massa perquè hi hagi respostes, per exemple.

Si l'absència de resposta no remet i el nen/a està entorn dels 3 anys, ens pot voler mostrar que ha perdut el seu interès a la classe i que necessita una nova dinàmica.

Quan ens trobem amb una de les 3 darreres causes o potser fins i tot totes, és temps de passar a una classe sense adults acompanyants.

És convenient en tots els casos explicar i comentar les possibles causes amb l'adult acompanyant, que sol estar molt confós pel canvi “cap enrere” del fill/a.

Ingressa al teu compte

Contacte

Estarem encantades de contestar qualsevol dubte que tinguis. Deixa'ns un email o omple el formulari.

Nom
Email
Missatge