EL GRAN OBJECTIU DE L'ENSENYAMENT MUSICAL

EL QUE LA MUSIC LEARNING THEORY D'EDWIN GORDON APORTA A L'ENSENYAMENT MUSICAL

Resulta curiós que visquem en un món on la investigació científica i tecnològica és incessant i en què qualsevol tècnica o qualsevol aparell cauen obsolets en pocs mesos, però en canvi ens tornem tan rígids i inamovibles en tot allò que concerneix els nostres sistemes de pensament i les formes de comportament que hi donem suport.

Quan observo la manera com majoritàriament s'ensenya música i la comparo amb la manera com jo mateixa vaig aprendre fa 30 anys, veig molt poques diferències per no dir cap essencial. La primera classe de música consisteix a explicar què és un pentagrama, com s'anomenen les notes que s'hi posen i quant duren les figures musicals. Sabem que de forma espontània podem cantar, ballar, tocar instruments de percussió, buscar cançons al piano, però quan es tracta d'aprendre música de debò, sentim que sense la partitura no hi ha manera de fer-ho. Unes quantes lliçons més enllà t'expliquen on trobar les notes al piano i com pots anar desxifrant-les des de la partitura d'una en una, mentre els teus dits fan la complexa tasca de trobar-les al teclat. Comences mecanitzant peces de 3 notes i acabes de la mateixa manera tocant la Patètica de Beethoven.

Sembla no voler adonar-nos que alguna cosa no encaixa en això i tapem l'evidència observant els bons resultats dels nens que toquen musicalment encara aprenent d'aquesta manera, i no volem o podem veure les mancances que estem creant i els sense sentits que estem realitzant, i com també a ells en última instància els estem limitant.

Per què els nens dibuixen des de la seva imaginació i en canvi només toquen des de la memorització? És que no hi ha el pensament i la imaginació musical? És què potser la música no és una art d'expressió del nostre món interior com és el color i la forma? Per què ha de dir a un nen una partitura que notes ha de tocar i no la comprensió de la cançó que vol tocar o la seva imaginació de la música que vol crear? Tots hem experimentat com explicar a un nen el valor de les figures musicals no l'ajuda a tocar amb bon ritme, i com els alumnes tremolen de por quan han de tocar una peça de memòria perquè saben en el fons de si mateixos que no entenen el que estan tocant. Però seguim ensenyant igual.

Qualsevol sistema d'ensenyament si no és contrastat i permanentment basat en la investigació i en l'observació detallada dels processos, esdevé rígid i necessàriament obsolet i ineficaç. Ho mantenim senzillament perquè no sabem fer-ho d'una altra manera i no sentim la passió necessària per qüestionar-ho i canviar-ho.

La realitat és que no necessitaríem ensenyar música als nens, aprenen sols quan estan envoltats i veuen els adults involucrats en accions musicals. Però fem el contrari, els apartem de la música real i la substituïm per un paper amb estranys símbols. Mozart va aprendre sol, escoltant la música en què va néixer embolicat molt abans que el seu pare li donés lliçons formals de composició. I també van aprendre així la major part dels grans compositors i intèrprets clàssics i músics populars.

Quan escoltem música alguna cosa s'activa al nostre cervell per si mateix que posa en marxa un procés seqüenciat, que com l'aprenentatge del llenguatge cada individu ve al món preparat per fer-ho, i ho fa al seu ritme ia la seva manera. L'ideal és que un professor conegui aquest procés i així pugui ajudar, col·laborar i acompanyar el nen. Si no és així, ensenyarà al nen qüestions irrellevants en moments inoportuns i entorpirà irremeiablement l'aprenentatge per al qual el nen venia preparat.

Edwin Gordon, pedagog nord-americà encara viu, ha dut a terme la investigació més completa i detallada de com els nens aprenen música i ha estat capaç de descriure totes les etapes i fases d'aquest llarg i complex procés d'aprenentatge que Gordon va anomenar “audiation”, equivalent al pensament en el llenguatge. D'aquesta manera els professors aprenen a observar els seus alumnes i saben com els poden ajudar millor en cada moment, des de les primeres etapes de la vida, sabent quin és el pas que han de fer en cada moment.

Gordon no inventa un mètode estrany, ni contradiu altres pedagogs com Orff o Kodaly o Suzuki, sinó que més aviat integra el pensament de tots ells i el porta un pas evolutiu més enllà, el descriu més a fons. Orff va creure en la importància que els nens creïn música i va utilitzar repertori apropiat per a l'educació musical i va desenvolupar tècniques dinàmiques per a una classe de música extraordinàriament atractiva. Però els professors Orff solen tenir dificultats a l'hora de seqüenciar els aprenentatges especialment quan es tracta de portar els alumnes als aspectes cognitius de la música sense la partitura. Aquesta és la causa per la qual ningú sap com treballar a la classe d'instrument amb alumnes que aprenen el llenguatge musical amb un professor Orff o que molts professors Orff als Estats Units i altres països complementin la seva formació amb els aspectes estructurals de la Music Learning Theory de Gordon. Kodaly va utilitzar el do mòbil i per això va afavorir enormement la comprensió tonal dels seus alumnes i va fer possible una millor afinació a nivell vocal, però rítmicament les síl·labes es basen en la notació musical i no es poden treballar bé des de l'audició. Suzuki també va dir que la música es devia aprendre com un llenguatge i per això els nens comencen sense partitura imitant cançons, però no va arribar a desenvolupar que passa més enllà de la mera imitació i com connectar-la amb la veritable comprensió musical. Tenia una intuïció comuna, però la seva definició del procés encara va quedar borrosa.

Per tant, la MLT d'Edwin Gordon, com tots aquests mètodes, és un mètode que no comença amb la partitura, sinó que es basa en l'experiència vivencial de la música i de l'assimilació a través de l'oïda. Amb tots ells comparteix molts dels principis bàsics, però la gran aportació o novetat que Gordon ofereix, és la descripció detallada del procés maduratiu del pensament musical o “audiation”, cosa que permet als professors seqüenciar perfectament el seu ensenyament, sabent quin pas és el que han de donar a cada moment i també connecta perfectament la vivència directa de la música amb la comprensió conceptual de la mateixa. Això permet prescindir totalment de la partitura en les primeres fases, i de qualsevol nomenclatura o concepte que hi faci referència. Però alhora estableix, especialment a través de les síl·labes rítmiques i tonals que utilitza, una baula que connecta perfectament allò assimilat i comprès a través de l'oïda amb la lectura i escriptura musical, quan arriba el pas seqüenciat per a aquest aprenentatge. Els alumnes construeixen una sòlida base auditiva i interpretativa a través de cantar, moviment rítmic, i aprenentatge de patrons tonals i rítmics abans de ser introduïts a la notació musical.

Quan els nens aprenen a parlar, primer escolten. Des que neixen i fins i tot abans, els nens estan immersos en els sons del llenguatge. Absorbeixen aquests sons i es van sintonitzant amb el llenguatge de la seva cultura. Aviat els nens comencen a imitar. Reben un gran estímul i ànims als balbucejos, fins i tot encara que els seus sons no siguin entesos pels adults. Després comencen a pensar en el llenguatge. Les paraules i les frases comencen a tenir sentit per a ells. El següent que fan és improvisar al llenguatge. Comencen a construir les seves frases organitzades de manera lògica. Poden tenir ja una conversa. Finalment, després de diversos anys de desenvolupar la seva capacitat de pensar i parlar, als nens se'ls ensenya a llegir i escriure. Només quan totes aquestes habilitats estan posades al seu lloc apareix la gramàtica, la teoria de la construcció del llenguatge. La parla és fruit del pensament, no de la imitació, encara que la imitació sigui necessària als inicis del procés.

La seqüència de laprenentatge musical té molt a veure amb aquesta seqüència. Els nens comencen a escoltar música, després d'un temps intenten imitar sons, per acabar comprenent la lògica interna i així ser capaços de predir i atorgar significat a la música que escolten, i de produir les seves idees musicals, en un circuit que es retroalimenta i que Gordon va anomenar “audiation”, equiparant-ho al pensament. Així, la música que s'interpreta hauria de ser fruit de l'audiation, no de la imitació, la memorització ni la mecanització, encara que la imitació sigui indispensable a la part inicial del procés.

En el camí d'aprenentatge que es dibuixa des de la MLT, cada habilitat nova que els nens desenvolupen es basa en l'anterior i quan un nen no sap fer alguna cosa simplement mostra que en necessita més. Cada classe és una espiral contínua de seqüències, des del tot (cançó, recitat) cap als detalls (patrons tonals i rítmics) i tornada al tot (cançó, recitat) on cada nen troba l'estímul que necessita per seqüenciar individualment el seu propi procés. El més capacitat no s'avorreix i el que té més dificultat no es frustra, perquè el professor surt a trobar-los de manera individualitzada, manejant multiplicitat d'habilitats i continguts.

Els alumnes que aprenen segons la MLT aprenen a llegir música, però només quan han desenvolupat l'habilitat d'escoltar amb compressió internament, els patrons reflectits a la partitura. D'aquesta manera, llegir és per a ells més una qüestió de reconèixer que de descodificar. Per això, tocar de memòria no és mai un problema perquè al cap s'escolta per endavant la música que vindrà, en totes les seves dimensions i és en aquesta escolta interna des d'on s'ha creat el circuit de connexió amb l'instrument musical. Si alguna nota s'oblida es pot substituir amb facilitat per una altra de convincent perquè s'és conscient del context.

Finalment és l'aprenentatge comprensiu de la música el que ens capacita per al màxim gaudi, ens permet desenvolupar habilitats múltiples: transportar, improvisar, tocar d'oïda, arreglar, variar, harmonitzar, tocar amb seguretat tècnica i expressivitat, i en definitiva és sense lloc sens dubte el gran objectiu de l'ensenyament musical.

 

Marisa Pérez

Directora de l'Institut Gordon d'Educació Musical Espanya (IGEME)

Per a més info visita www.igeme.es i www.musicaconcorazon.com

(1a Escola de Música a Espanya amb un currículum basat en la MLT d'Edwin Gordon)