Metodologia General

LA MLT

El Mètode és l’ordre en el qual s’introdueixen objectius seqüenciats en un currículum per completar objectius comprensius. Un bon mètode ens diu què ensenyar, quan ensenyar (la millor seqüència d’instrucció) i perquè ensenyar. Una bona tècnica ens diu com ensenyar. La MLT proveeix als professors d’un mètode comprensiu i seqüenciat per ensenyar habilitats bàsiques d’audició interna.

SEQÜÈNCIA

Els mètodes d’aprenentatge musical es solen dividir en els mètodes que ensenyen primer amb o sense partitura. La MLT té molt en comú amb altres mètodes que comencen a ensenyar música sense partitura com Suzuki, Dalcroze, Kodaly i Orff. Els alumnes construeixen una sòlida base auditiva i interpretativa a través de cantar, moviment rítmic, i aprenentatge de patrons tonals i rítmics abans de ser introduïts en la notació musical.

El procés d’aprendre música és molt similar al procés d’aprendre un llenguatge. Quan els nens aprenen a parlar, primer escolten. Des del naixement i fins i tot abans, els nens estan immersos en els sons del llenguatge. Absorbeixen aquests sons i es van sintonitzant amb el llenguatge de la seva cultura. Aviat els nens comencen a imitar. Reben un gran estímul i ànims en els seus balbucejos, fins i tot encara que els seus sons no siguin entesos pels adults.

Després comencen a pensar en el llenguatge. Les paraules i les frases comencen a tenir sentit per a ells. El següent que fan és improvisar en el llenguatge. Comencen a construir les seves pròpies frases organitzades de manera lògica. Poden tenir ja una conversa. Finalment, després de diversos anys de desenvolupar la seva capacitat de pensar i parlar, als nens se’ls ensenya a llegir i escriure. Només quan totes aquestes habilitats estan posades al seu lloc, apareix la gramàtica, la teoria de la construcció del llenguatge.

La seqüència de l’aprenentatge musical té molt a veure amb aquesta seqüència. Cada habilitat nova es basa en l’anterior. Els alumnes que aprenen segons la MLT aprenen a llegir música però només quan han desenvolupat l’habilitat d’escoltar amb comprensió internament, els patrons reflectits a la partitura. D’aquesta manera, llegir és per a ells més una qüestió de reconèixer que de descodificar.

EL CURRÍCULUM DEL TOT/PART/TOT

La metodologia TOT/PART/TOT (també anomenada SÍNTESI/ANÀLISI/SÍNTESI) és una forma comuna en educació d’organitzar l’experiència dels alumnes amb els continguts. La primera etapa amb el TOT (síntesi) és una introducció, una visió general per establir una familiaritat bàsica amb el tema tractat. La segona etapa (anàlisi) consisteix en l’estudi detallat de les parts del tot. En tornar al tot (segona síntesi) els alumnes tenen una comprensió més sofisticada de com les parts s’uneixen per formar el tot.

Els professors de música amb freqüència utilitzen l’acostament TOT/PART/TOT per al nou repertori. El primer pas és “passar” l’obra, per donar als alumnes una idea general de la mateixa, de com va. Després ve l’assaig de les parts detallades. La següent “passada” general es realitza normalment amb major precisió tècnica i comprensió general de la música. Aquesta síntesi final és el primer pas d’un altre nou cicle de TOT/DETALL/TOT. De cicle en cicle, els alumnes van ascendint cap a nivells majors de sofisticació i profunditat en els seus coneixements.

La MLT utilitza aquest sistema del TOT/PART/TOT per desenvolupar l’”audiation”. Les cançons i la literatura musical són el “tot” del currículum musical. Es treballen durant les activitats de classe. Els patrons rítmics i tonals són les “parts”, i s’ensenyen durant les activitats seqüenciades. Tot i que les activitats seqüenciades són el cor de la MLT, el principal objectiu d’aquestes activitats és reforçar l’habilitat del professor per ajudar els alumnes a comprendre la música que estan estudiant a les activitats de classe.

Els vuit nivells jeràrquics d’habilitats seqüenciades que es treballen en les activitats seqüenciades són també rellevants en les activitats de classe. Auditiu/oral, per exemple, és el més bàsic dels nivells d’habilitat, però juga un gran paper també en les activitats de classe. Per exemple, aprendre una nova cançó sempre té lloc en el nivell auditiu/oral, amb cap referència a síl·labes tonals (associació verbal) o natació (associació simbòlica).

ALTRES PRINCIPIS CENTRALS

Contrast

Podem comprendre el que és una cosa comparant-ho amb el que no és. Per aprendre a “audiate” el mode major, per exemple, hem d’experimentar el que són altres modes, com el menor, el dòric o el mixolidi. Els mètodes de la MLT ajuden els nens a discriminar entre diferents patrons tonals, patrons rítmics, modes, mètriques, funcions tonals i rítmiques. Aquest aprenentatge discriminatiu, possibilita als alumnes el vocabulari tonal i rítmic necessari per poder generalitzar, improvisar i crear en l’aprenentatge per inferència.

Context

De la mateixa manera que al significat d’una paraula li afecta la frase en la qual es trobi, també el context és crucial per a l’”audiation” dels diferents elements musicals. És important, tant durant les activitats de classe com durant les activitats seqüenciades, establir el context rítmic i tonal. Per exemple, durant la instrucció amb patrons tonals el professor restableix repetidament el mode, potser tocant la tònica i la dominant al piano. Es guia als alumnes a “audiate” patrons tonals en referència a un mode, una nota de repòs i una funció tonal. En la instrucció rítmica, la mètrica es reforça contínuament i s’anima els alumnes a moure’s rítmicament mentre escolten internament els patrons.

Moviment rítmic

El ritme no es processa intel·lectualment; ha de sentir-se a través del moviment del cos. Els mètodes de la MLT estan dissenyats per ajudar els alumnes a desenvolupar una consciència interna de la mètrica, macro pols, micro pols, i ritme melòdic per interpretar amb exactitud el ritme, el tempo estable i el “flux” rítmic.

TÈCNIQUES APROPIADES PER L’”AUDIATION”

Una vegada que els nens han assimilat un contingut en la fase auditiva/oral, reconeixen i imiten elements essencials com la nota de repòs, els patrons tonals i rítmics i coordinen el seu cos i respiració amb els patrons rítmics, comencen a treballar aquests elements des del punt de vista conceptual, posant nom i categoritzant les coses i fent servir la síl·labes rítmiques i tonals que afavoreixen l’”audiation” ja que es basen en la comprensió del context musical.

Tonal

L’essencial en la comprensió tonal és percebre les relacions que els sons tenen amb la nota de repòs. Per això la tècnica cognitiva més adequada per al desenvolupament tonal és el do mòbil, en el qual el do és major, re és dòric, mi és frigi, fa és lidi, sol és mixolidi, la és eòlic i si és locri.

Rítmic

Quan organitzem el ritme de la música que escoltem, en el nostre cap, distingim una pulsació gran o macropulsació i com es parteix en pulsacions petites o micropulsacions, que són les que donen sentit mètric a la música. Per treballar el ritme, Gordon ha desenvolupat unes síl·labes rítmiques basades en aquests principis d’”audiation” i que no tenen cap relació ni amb la notació musical ni amb les figures, només amb les funcions mètriques. A través d’aquestes síl·labes, els nens capten la comprensió cognitiva del ritme, poden categoritzar, generalitzar i per tant connectar perfectament el que aprenen en les fases auditiu/oral i associació verbal amb l’associació simbòlica, és a dir, la lectura i escriptura musical.