MÚSICS DES DEL BRESSOL

La Music Learning Theory d'Edwin Gordon

Un nen ve al món dotat de possibilitats infinites d'aprendre. Els seus talents mai no seran més grans que en el moment del naixement i compta per desenvolupar-los amb el més meravellós instrument que es coneix, el cervell d'un nounat. Des de fora, els seus pares es convertiran en els seus primers i més significatius mestres ia través de les seves cures i estímuls afavoriran, encara que no s'ho proposin, els primers i més significatius aprenentatges.

Així ho fan de manera espontània i natural amb el llenguatge. Els pares parlen al nen, sense plans, sense expectatives, oferint-li simplement una comunicació viva que li possibilita assimilar per si mateix, al seu ritme i manera, una eina que influirà dràsticament en la seva pròpia configuració cerebral i que us obrirà les portes de formes més complexes de pensar i entendre el món.

En un món ideal, el mateix passaria amb la música. Els pares serien un exemple de musicalitat i omplirien de música els moments més preciosos de la vida del nen, omplirien els seus jocs, els seus viatges, els seus somnis, la seva vida familiar i social, i així el nen, de la mateixa manera que fa amb el llenguatge, començaria ell mateix a pensar música ia crear el seu món musical intern. La seva musicalitat expressaria la seva vitalitat, creativitat, originalitat, genialitat.

Però rarament és així. La major part dels pares són capaços de guiar els fills en l'adquisició de les habilitats motrius primàries, en l'adquisició del llenguatge parlat i de les habilitats aritmètiques bàsiques, en canvi, no passa així amb les habilitats musicals. Això és perquè a ells mateixos no els van ensenyar a interpretar ia comprendre música quan eren petits. Fins i tot a les escoles bressol no es té un repertori adequat i ric de cançons, ni les professores disposen, com a norma general, d'una oïda musical ben formada ni tenen entre els seus objectius desenvolupar la musicalitat dels nens o senzillament no saben com fer-ho.

El nostre entorn cultural s'ha empobrit musicalment i ni els pares, ni els mestres, ni els cercles socials o culturals ja són capaços de despertar la musicalitat dels nens, que pot romandre així oculta i inexplorada, durant tota la vida. Aquesta manca d'estímul musical apropiat durant els primers anys de vida, es tracta de compensar després amb una educació musical intel·lectualitzada, basada en l'explicació dels símbols de l'escriptura musical, en lloc de permetre fluir la música, com a força creadora i llenguatge sonor que és, des del cos cap als regnes profunds de la imaginació musical. Necessitem recuperar el moviment i la improvisació com les dues eines més valuoses i essencials de l'aprenentatge musical i deixar que els nens visquin la música des del moment del seu naixement, sinó abans.

Edwin Gordon, músic, investigador i pedagog nord-americà, mort recentment, ha dut a terme la investigació més completa i exhaustiva de com aprenem música de què disposem actualment i ha vist amb claredat les enormes semblances que hi ha entre com aprenem el llenguatge i com aprenem música. De la mateixa manera que el correcte desenvolupament del llenguatge requereix que els nens sentin parlar des que neixen i això és força temps abans que ells mateixos puguin articular les seves primeres paraules, en la música passa el mateix. Sense l'estimulació primerenca de l'esfera auditiva del cervell es perdran cèl·lules i s'impediran connexions que perjudicaran greument el desenvolupament musical dels infants al llarg de la vida.

Se sol donar als nens un exemple musical molt pobre, amb cançons d'escàs valor musical i es posa l'èmfasi en els textos, que serveixen més per estimular la imaginació visual o per treballar continguts extramusicals del món infantil, que per guiar l'atenció cap al so, que queda així en segon pla. D'aquesta manera es dóna als nens molt poca o cap oportunitat de ser guiats cap a l'adquisició de les habilitats essencials que els obririen les portes d'un aprenentatge musical realment profund i significatiu per a la resta de la vida. Quan comencen una educació musical formal (als 8 anys aproximadament) o no disposen pràcticament d'experiències musicals o no se sap construir-hi res i el nen aprèn música des de la teoria i la vista, en lloc de disposar d'un ampli ventall d'experiències i aprenentatges comprensius “reals”, sobre els quals construir conceptes musicals.

L'Institut Gordon d'Educació Musical desenvolupa una intensa activitat formativa a diferents llocs d'Espanya per possibilitar que professors de música i educadors infantils puguin establir les bases d'una cultura musical més rica des del començament de la vida. Conèixer com assimila música un nen des del naixement i saber afavorir aquest procés, suposa d'alguna manera abordar el mateix aprenentatge musical del professor, i adquirir recursos que ajuden a comprendre en definitiva l'abordatge de qualsevol aprenentatge musical.

La MLT (Music Learning Theory) d'Edwin Gordon obre les portes d'un nou paradigma a l'ensenyament musical, ja que ens ofereix les eines per recuperar la seqüència correcta de l'aprenentatge musical: del so a la vista, de l'experiència directa al concepte sonor , aprofitant al màxim la intuïció musical que portem des del bressol.

 

Marisa Pérez
Directora i fundadora de IGEME
(Institut Gordon d'Educació Musical Espanya)
www.igeme.es

Ingressa al teu compte

Contacte

Estarem encantades de contestar qualsevol dubte que tinguis. Deixa'ns un email o omple el formulari.

Nom
Email
Missatge