Primera Infantesa

LA MLT

EDUCACIÓ MUSICAL A LA PRIMERA INFANTESA

El nostre potencial per aprendre mai és més gran que en el moment de néixer. Els primers anys d’infantesa són crucials per establir les bases d’un aprenentatge musical per tota la vida. Totes les experiències musicals de l’infant des del naixement fins als cinc anys, tenen especialment un profund impacte en el que seran les seves possibilitats de comprendre, apreciar i aprendre música a la seva vida d’adult. Els nens han de ser exposats a una gran varietat de música durant aquests anys per poder desenvolupar la base necessària per tal de rebre una educació formal quan creixin.

Els nens aprenen música com aprenen el llenguatge. Després d’haver escoltat la llengua materna durant diversos mesos, el nen entra en una etapa de balboteig, en la qual experimenta amb els sons del llenguatge, que no té sentit per als adults que els envolten. Aviat, captarà la lògica interna del llenguatge i serà capaç d’imitar les primeres paraules, per després ser capaç de ajuntar-les per si mateix, en frases i expressions.

Els nens també travessen una etapa de balboteig musical, en la qual produeixen sons que no tenen sentit per als adults que els escolten. En el balboteig tonal, el nen canta amb la qualitat de la seva veu de parlar i en el balboteig rítmic el nen es mou erràticament, sense tempo consistent ni mètrica reconeixible.

Els nens que no han emergit encara de l’etapa de balboteig, no es poden beneficiar d’una educació formal. No se’ls hauria d’ensenyar com si fossin joves adults o nens d’escola bressol. El que haurien de fer professors i pares, seria guiar-los de manera informal cap a la comprensió del llenguatge parlat abans de rebre una escolarització formal.

El llibre que tracta en profunditat el tema de l’educació musical primerenca és: GORDON, E. (2003). A Music Learning Theory for Newborn and Young Children (GIA Publications).

GUIA I INSTRUCCIÓ

Tota guia és informal per naturalesa, perquè el pare o el professor no imposa cap informació ni ensinistrament de cap habilitat en el nen. Simplement s’exposa al nen a la seva cultura i se l’anima a absorbir aquesta cultura. No es demana res específic del nen en termes de les respostes musicals que ha de donar.

Hi ha dos tipus de guia informal. Per una banda, guia sense estructura, la qual és apropiada des del naixement fins als tres anys. El pare o el professor no planifica específicament què és el que farà. I per altra banda la guia informal estructurada, aproximadament entre els tres i els cinc anys, quan el pare o professor planifica el que farà però no espera una resposta concreta dels nens.

La instrucció formal comença normalment als cinc anys. En aquest tipus d’educació musical el pare o professor planifica específicament el que es disposa a a ensenyar, s’organitza en períodes de temps i s’esperen determinades respostes dels nens.

AUDICIÓ PREPARATÒRIA

El pensament musical dels nens que no han emergit del balboteig musical es diu audició preparatòria. Els nens que es troben en l’audició preparatòria poden rebre guia informal en música sense i amb estructura. No es beneficiaran d’una educació formal mentre no siguin capaços d’escoltar internament amb comprensió.

Hi ha tres fases d’audició preparatòria: aculturació, imitació i assimilació. Les set etapes de l’audició preparatòria existeixen dins d’aquestes tres fases segons la següent taula:

ACULTURACIÓ

Des del naixement fins als 2-4 anys.
Accions amb poca consciència de l’entorn.

IMITACIÓ

Des 2-4 anys fins 3-5 anys.
Pensament conscient dirigit principalment cap a l’entorn

ASSIMILACIÓ

Des 3-5 anys fins a 4-6 anys.
Pensament conscient dirigit principalment cap a si mateix

Etapa 1: ABSORCIÓ

Escolta i recull auditivament els sons musicals de l’entorn.

Etapa 4: SORTINT DE L’EGOCENTRISME

Reconeix que el seu moviment i el seu balboteig no coincideixen amb els sons musicals de l’entorn.

Etapa 6: INTROSPECCIÓ

Reconeix la manca de coordinació entre cantar i respirar, i entre recitar i el moviment muscular, inclosa la respiració.

Etapa 2: RESPOSTA AUTOMÀTICA

Es mou i balboteja en resposta, però sense relació, als sons musicals de l’entorn.

Etapa 5: CAPTANT EL SENTIT

És capaç d’imitar amb una mica de precisió els sons musicals de l’entorn, especialment patrons rítmics i tonals.

Etapa 7: COORDINACIÓ

Coordina el cant i el recitat amb la respiració i el moviment.

Etapa3: RESPOSTA INTENCIONADA

Tracta de relacionar el moviment i el balboteig amb els sons musicals de l’entorn.

ACULTURACIÓ

L’aculturació és essencial per al desenvolupament dels nens. Té lloc quan els nens absorbeixen la música de la seva cultura. A poc a poc comencen a distingir els sons que ells produeixen dels sons del seu entorn. Després discriminen entre els sons del seu entorn.

Quan un nen està en aquesta etapa, no és capaç de mantenir l’atenció de manera continuada però és conscient de tot el que escolta. És normal que aviat comenci a respondre a la música, però no de la manera que els adults esperen. No s’han d’esperar resultats immediats en aquesta etapa, en termes d’aprenentatge musical. Normalment triga uns divuit mesos o més fins que es poden observar els primers beneficis d’aquesta educació.

Absorció

Idealment aquesta etapa té lloc des del naixement fins als divuit mesos. El tipus de guia informal és no estructurada. En aquesta etapa els nens absorbeixen la música de la seva cultura, de diferents modes i mètriques, preferiblement sense text, ja que les lletres de les cançons tendeixen a distreure el nen de la música en si mateixa. No se li han d’”ensenyar” les cançons ni esperar cap resposta a la música que escolten. La veu dels pares i del professor cantant cançons i recitats seran la seva principal font d’aliment musical. També és oportuna la música instrumental.

Resposta sense intenció

Aquesta etapa té lloc entre l’any i els tres anys. El tipus de guia informal és no estructurada. Així com l’escolta és el més important en l’etapa 1, en aquesta etapa la participació és el més important. Els nens fan diversos sons i moviments típics del balboteig. Tot i que escoltar música instrumental en viu i gravada continua essent beneficiós, l’escolta de cançons i recitats cantats pels pares i professors és crucial en aquesta etapa. Cal anar amb compte de cantar i recitar una cançó determinada sempre en la mateixa tonalitat, en el mateix àmbit i a la mateixa velocitat.

Resposta intencionada

Normalment els nens comencen a donar respostes intencionades entre els divuit mesos i els tres anys d’edat. A aquesta edat els nens han de començar a tenir guia informal estructurada. L’estructura no estarà centrada entorn a cançons i recitats, sinó més aviat a animar-los a participar cantant patrons tonals o rítmics. En aquesta etapa els nens comencen a voler imitar els patrons que escolten però no s’ha d’esperar que ho facin de manera precisa.

IMITACIÓ

Durant l’etapa d’imitació el nen comença a fer la transició de l’audició preparatòria i el balboteig musical cap a l’”audiation”. Les seves accions musicals són més intencionades que en qualsevol de les tres etapes de l’aculturació. Independentment del nivell de correcció de les seves imitacions, el nen es beneficia enormement quan s’involucra en la imitació musical. Comença a aprendre com ensenyar-se música a si mateix.

Sortint de l'egoncentrisme

En aquest moment és quan el nen s’adona que el que està cantant no és el mateix que el que està cantant una altra persona.

La guia del pare o professor és crucial, ara. Quan escolta un patró rítmic o tonal, normalment el nen respon de manera incorrecta amb el seu propi patró. En aquest punt el pare o professor han d’imitar el patró de l’infant. Al moment adequat el nen aprendrà a discriminar les diferències entre el seu propi patró i el que escolta.

Captant la lògica

En l’etapa 5 de l’audició preparatòria el nen fa els seus primers intents per entrar i participar en el món musical de l’adult. Desenvolupa l’habilitat d’imitar patrons rítmics i tonals amb certa precisió. El professor ajuda al nen repetint el seu patró menys correcte i després repetint una altra vegada el correcte. La confusió que el nen experimenta en l’etapa 5 és una confusió positiva. El fet que un nen intenti interpretar un patró és indicatiu que està aprenent. Normalment a respostes incorrectes segueixen respostes correctes.

ASSIMILACIÓ

Durant l’etapa d’assimilació el nen es fa conscient de la sintaxi musical. Així com la imitació és com dir paraules soltes en el llenguatge, l’assimilació inclou l’habilitat d’usar frases musicals. El nen aprèn a interpretar patrons amb certa precisió així com a coordinar i assimilar la imitació d’aquests patrons amb el moviment del seu cos i la seva respiració.

Introspecció

En aquesta etapa el nen compara el que està interpretant amb la manera en com s’està movent. Ha de descobrir per si mateix que els patrons que està interpretant no estan coordinats amb el seu moviment. Aquesta etapa és crucial en l’”audiation” perquè el nen ha de ser capaç de coordinar-amb si mateix abans de ser capaç de coordinar-se amb els altres.

Coordinació

En aquesta etapa el nen compara el que està interpretant amb la manera en com s’està movent. Ha de descobrir per si mateix que els patrons que està interpretant no estan coordinats amb el seu moviment. Aquesta etapa és crucial en l’”audiation” perquè el nen ha de ser capaç de coordinar-amb si mateix abans de ser capaç de coordinar-se amb els altres.