REGAL MUSICAL

Santiago Alba Rico, al Pròleg a la segona edició de la seva Llegir amb nens (Random House, 2015) comenta i celebra que:

 

“els relats i els fills no treuen sinó que donen temps, ens tornen el temps; ens tornen precisament el temps el temps geològic que necessiten les muntanyes per formar-se, els nens per créixer, l'atenció per fixar la mirada, les mans per prestar cura, la llengua per conservar la seva riquesa, els cossos per conèixer-se, la intel·ligència i la imaginació per interessar-se per un objecte o un ésser humà concrets. En aquest temps -que el rellotge del relat ens restitueix i que és el temps pròpiament humà- poden passar coses terribles. Però sense aquest temps, les bones, les millors, aquelles de què depenen la salvació dels elefants, els nens i les glaceres, són impossibles”.

 

Nosaltres com a professors de música en edats primerenques, encara que no treballem amb els relats, experimentem una cosa així dia a dia amb la música, amb el “musicar”, tornant-nos la possibilitat de viure, de reviure aquest llenguatge tan profundament humà amb els petits i les famílies.

 

Per això ens sembla que aquest text també té tot el sentit canviant “els relats” per “la música”.

 

Sabem de la il·lusió i el lliurament amb què les famílies vénen oferint als seus petits la possibilitat que puguin créixer amb la música i que aquesta vagi formant part d'ells; també les mateixes famílies creixen i s'enriqueixen redescobrint-se a la música.

 

Santiago Alba Rico dedica el llibre als seus fills que a més, diu, el van ensenyar a llegir.

En el meu cas, i imagino que també al vostre, aquest temps compartit a les sessions de música en família m'ha permès aprofundir en la meva formació musical; crec que també una cosa d'això passa a les famílies.

 

És per això que quan les famílies, al Nadal o als aniversaris, em demanen consell per orientar-se a l'amplíssim mercat pensat per a la infància, sobre què poden comprar o regalar als seus fills per afavorir o contribuir a la seva formació musical, el meu resposta és: allò que reforci el vincle musical que estan establint; allò que permeti créixer conjuntament amb la música, que permeti gaudir junts fent-la, escoltant-la, movent-se amb ella, ballant-la.

 

I no ho dic pensant en enregistraments de cançons “infantils”, ni en vídeos creats per “estimular musicalment” els petits i que probablement els relegui al paper d'espectadors sobre els quals actuar; ni en “instruments musicals” electrònics que realitzen tot tipus de sorolls i llumetes que enlluernen els petits. Més aviat suggereixo regalar, regalar-se música, melodies que puguin compartir amb ells o, quan són ja una mica més grans, instruments musicals senzills, de qualitat, que puguin explorar conjuntament.

 

Senzillament tot allò que els permeti gaudir amb ells d'aquest temps, aliè a la bogeria quotidiana que, de vegades, ens tornen els nens i nenes durant la seva criança: “el temps geològic que necessiten les muntanyes per formar-se”.

 

Us agradaria comentar alguna cosa? Si us plau, endavant!