De · Edwin · Gordon · A · la · memòria
El dia 4 de desembre al matí l'insigne pedagog musical, Dr. Edwin Gordon (1927-2015), moria al seu país natal, els EUA, després d'una llarga vida dedicada a l'observació del procés d'aprenentatge musical ia l'elaboració del seu mundialment coneguda Music Learning Theory, MLT, (Teoria de l'aprenentatge musical). Sens dubte Edwin Gordon passarà a la història com un dels grans pedagogs musicals del nostre temps, compartint juntament amb altres pedagogs com Dalcroze, Orff, Kodaly o Suzuki, l'honor d'haver col·laborat que la música arribi avui a les noves generacions d'una manera més viva, directa i creativa. Tots els col·laboradors directes de Gordon, així com alumnes directes i indirectes, coincideixen a expressar de quina manera tan radical va influir en les seves vides i com va ajudar tant músics professionals amb llargues carreres de professors i intèrprets, així com a aprenents de música des de la més tendra infància, a entendre i escoltar la música d'una manera diferent, més comprensiva i, per tant, més profunda.
El punt de partida de les observacions que va dur a terme Edwin Gordon als seus programes de recerca a les universitats on va desenvolupar la seva activitat docent, és el fet realment sorprenent de com s'ha arribat a ensenyar música no des del so real sinó des de les explicacions teòriques de l'escriptura musical. Això ha estat fruit dun procés de deformació progressiu al llarg de la història, ja que antigament no es feia així sinó a la inversa. Gordon apuntava sovint al fet que ell no deia res de nou, sinó que simplement recordava el que se'ns havia oblidat quan vam invertir l'aprenentatge musical i ho vam fer justament al revés de com hauria de ser.
Gordon va observar i va descriure el procés d'aprenentatge musical dels infants des del naixement. El primer aspecte que assenyala amb rotunditat és la importància que els nens des que neixen entrin en contacte amb un món de riquesa musical, s'hi interactuï musicalment i per tant siguin guiats de manera informal cap a l'absorció, imitació i assimilació d'un material musical ric i variat en modes, mètriques i timbres. Quan un nen no rep l'estímul musical adequat en els primers mesos, les seves capacitats innates de desenvolupar la seva intel·ligència musical queden danyades de per vida, de la mateixa manera que quedarien danyades les possibilitats de parlar correctament, si no se'l parlés o se'l parlés molt pobrament durant els primers anys de vida. És una cosa que gràcies a la investigació científica sobre el desenvolupament cerebral dels nens podem saber avui: el cervell humà és altament influenciable per l'entorn i l'estímul que rep, i hi ha una sèrie d'etapes crucials durant els primers mesos on s'estableixen connexions de importància decisiva. Així és per a la parla i també per a la música, ja que la manera com aprenem música té una enorme similitud amb la forma en què aprenem a parlar.
El corpus metodològic que Edwin Gordon ha llegat sobre la classe de música de 0 a 6 anys, etapa que va anomenar audició preparatòria o balboteig musical, és sens dubte una de les aportacions més originals i valuoses que s'hagin fet a l'educació musical. Lluny de plantejaments musiterapèutics o merament d'estimulació primerenca, Gordon ha estat capaç de crear una forma d'ensenyament musical que permet als nens mostrar la seva musicalitat des de la més tendra infància i que a més suposa una base sobre la qual el professor sap construir les etapes posteriors, quan hagi de començar els aprenentatges cognitius d'allò que s'ha viscut i assimilat en allò profund.
Encara que Edwin Gordon és mundialment conegut per la seva metodologia de classes per a nadons, no és això ni de bon tros l'únic, ni tan sols el més essencial que aporta a l'educació musical. Al meu parer on resideix la genialitat de Gordon és haver estat capaç de crear alguna cosa radicalment nova sense trencar amb les metodologies d'altres pedagogs que ja havien buscat la correcta seqüència en l'aprenentatge musical, des de l'oïda a la vista, sinó que les integra i les porta un pas evolutiu més endavant. Cada professor pot mantenir el seu estil densenyament però la MLT li donarà estructura, direcció, claredat i propòsit.
El primer punt fort de Gordon és la claredat i la definició amb què descriu la seqüència de l'aprenentatge musical en els nens, com ningú ho havia fet fins ara. Per entendre-ho millor comparem-ho amb la seqüència en l'aprenentatge del llenguatge parlat.
Quan els nens aprenen a parlar, primer escolten. Des que neixen i fins i tot abans, els nens estan immersos en els sons del llenguatge. Absorbeixen aquests sons i es van sintonitzant amb el llenguatge de la seva cultura. Aviat els nens comencen a imitar. Reben un gran estímul i ànims als balbucejos, fins i tot encara que els seus sons no siguin entesos pels adults. Després comencen a pensar en el llenguatge. Les paraules i les frases comencen a tenir sentit per a ells. El següent que fan és improvisar al llenguatge. Comencen a construir les seves frases organitzades de manera lògica. Poden tenir ja una conversa. Finalment, després de diversos anys de desenvolupar la seva capacitat de pensar i parlar, als nens se'ls ensenya a llegir i escriure. Només quan totes aquestes habilitats estan posades al seu lloc apareix la gramàtica, la teoria de la construcció del llenguatge. La parla és fruit del pensament, no de la imitació, encara que la imitació sigui necessària als inicis del procés.
La seqüència de laprenentatge musical té molt a veure amb aquesta seqüència. Els nens comencen a escoltar música, després d'un temps intenten imitar sons, per acabar comprenent la lògica interna i així ser capaços de predir i atorgar significat a la música que escolten, i de produir les seves idees musicals, en un circuit que es retroalimenta i que Gordon va anomenar “audiation”, equiparant-ho al pensament. Així, la música que s'interpreta hauria de ser fruit de l'audiation, no de la imitació, la memorització ni la mecanització, encara que la imitació sigui indispensable a la part inicial del procés.
Cada habilitat nova que desenvolupen els nens es basa en l'anterior. Els alumnes que aprenen segons la MLT aprenen a llegir música, però només quan han desenvolupat l'habilitat d'escoltar amb compressió internament, els patrons reflectits a la partitura. D'aquesta manera, llegir és per a ells més una qüestió de reconèixer que de descodificar.
El segon punt central de la teoria gordoniana és l'ús de patrons rítmics i tonals com a unitats de sentit. Tots sabem que per assimilar la música fins al punt de poder tocar una cançó a l'instrument o llegir i escriure música, necessitem conèixer i manejar els detalls a la música, no ens val amb percepcions globals o la simple imitació. Tradicionalment això només s'ha sabut fer servir des del detall extret de la partitura nota a nota. Això és un sistema nefast ja que priva de la comprensió intuïtiva de l'estructura musical o sintaxi, ja que aquesta només es percep en l'escolta contextual, és a dir, en l'escolta d'unitats que siguin prou petites per ser manejables però prou gran per mantenir la seva cohexió sintàctica, és a dir, una lògica rítmica o tonal que sigui exacta a la del conjunt. Per això Gordon proposa ensenyar als nens patrons rítmics i tonals, que seran el vocabulari amb què treballaran habilitats cada cop més complexes.
El tercer punt és el solfeig rítmic i tonal que utilitza, a consciència contrastat i elegit entre tots els sistemes existents en l'actualitat i històricament, per arribar a triar el que més afavoreix l'audiation: síl·labes rítmiques creades per ell mateix amb funcions mètriques basades en les pulsacions i no a les figures, i síl·labes tonals al sistema del do mòbil.
Avui els cors de tots els que hem vist la nostra vida enriquida i profundament influenciada per l'obra d'un gran home com va ser sens dubte el Dr. Gordon, se senten commoguts per la seva partida i plens d'agraïment per la seva intel·ligència i amorosa dedicació a la transformació de leducació musical. Els que formem part d'aquesta gran família que va deixar dispersa per tot el món, seguirem treballant amb la màxima il·lusió perquè la MLT ajudi aquells professors que senten que alguna cosa essencial ha de canviar en la manera com ensenyen música. DEP mestre.
Marisa Pérez Sánchez
Directora i fundadora d'IGEME (Institut Gordon d'Educació Musical)
Español 
Català 