Teoria de l'aprenentatge musical d'Edwin Gordon
Taula de contingut
Què és la MLT?
La Teoría del Aprendizaje Musical desarrollada por Edwin Gordon en los años 80, es una explicación de cómo aprendemos música.
Basada en un extenso programa de investigación y de trabajo empírico contrastado, llevado a cabo por Gordon y sus colaboradores, la Music Learning Theory (MLT) es un método comprensivo para enseñar «audiation», término acuñado por Gordon y que se refiere a la capacidad de pensar música con comprensión. Los principios de la MLT guían a los profesores de cualquier ámbito, primera infancia, clase de música general en Escuelas de Música, colegios o Institutos, profesores de instrumento, para establecer un currículo de objetivos secuenciados que al mismo tiempo respete sus propias convicciones y estilos de enseñanza. El objetivo primordial es desarrollar la «audiation» tonal y rítmica de los alumnos. A través de la «audiation» los alumnos son capaces de extraer un mayor sentido de la música que escuchan, interpretan, improvisan o componen.
El llibre principal d'Edwin Gordon i on queda perfectament detallada la Teoria de l'Aprenentatge Musical és Learning Sequences in Music: Skill, Content, and Patterns (Xicago: GIA PUBLICATIONS, 2013).
Taula de contingut
Audiation
Escuchar y comprender la música en la mente es la base de la musicalidad. La MLT explica a los profesores de música la mejor manera para desarrollar la «audiation» rítmica y tonal en los alumnos.
La persona puede usar su «audiation» cuando escucha música, cuando interpreta leyendo, cuando toca de oído, cuando improvisa, compone o escribe música. La «audiation» no es lo mismo que la percepción auditiva que ocurre simultáneamente cuando recibimos el sonido a través de los oídos. Es un proceso cognitivo en el cual el cerebro da sentido al sonido musical al captar la lógica interna de las relaciones que tejen los sonidos. Tampoco hay que confundirlo con las explicaciones teóricas, que hablan sobre la música y sólo tienen un componente intelectual. «Audiation» es el equivalente al pensamiento en el lenguaje, lo cual no es lo mismo que la gramática.
Quan escoltem algú parlar hem de retenir durant el temps suficient a la memòria, sons vocals que reconeixem i organitzem en les paraules que aquests so representen. De la mateixa manera, quan escoltem música, estem organitzant en aquell moment a la nostra ment els sons que acabem d'escoltar. També estem predint la música que vindrà, segons la familiaritat que tinguem amb les convencions de l'estil musical que sentim.
Aunque los músicos procesan en su «audiation» todos los aspectos del sonido musical, incluido el timbre, el volumen y el estilo, la MLT se refiere sólo específicamente a las dimensiones rítmica y tonal de la música. Los métodos de enseñanza están creados para que los alumnos desarrollen la capacidad de «audiate» el contenido tonal, que incluye el modo, la nota de reposo y las funciones tonales, y el contenido rítmico, que incluye métrica, macro pulso, micro pulso y ritmo melódico.
A través de l'audiation els alumnes aprenen a entendre la música. I la comprensió de la música és la base de l'apreciació musical i, en última instància, la gran meta de l'ensenyament musical.
Primera infància
Educació musical a la primera infància
Nuestro potencial para aprender nunca es mayor que en el momento de nacer. Los primeros años de la infancia son cruciales para establecer las bases de un aprendizaje musical de por vida. Todas las experiencias musicales del niño desde el nacimiento hasta los 5 años, tienen especialmente un profundo impacto en lo que van a ser sus posibilidades de comprender, apreciar y aprender música en su vida de adulto. Los niños tienen que ser expuestos a una gran variedad de música durante estos años para poder desarrollar la base necesaria para recibir una educación formal cuando crezcan.
Los niños aprenden música como aprenden el lenguaje. Después de haber escuchado la lengua materna durante varios meses, el niño entra en una etapa de balbuceo, en la cual experimenta con los sonidos del lenguaje, que carece de sentido para los adultos que les rodean. Pronto, captará la lógica interna del lenguaje y será capaz de imitar las primeras palabras, para después ser capaz de juntarlas por sí mismo, en frases y expresiones.
Els nens també travessen una etapa de balboteig musical, en què produeixen sons que no tenen sentit per als adults que els escolten. Al balboteig tonal, el nen canta amb la qualitat de la seva veu de parlar i al balboteig rítmic el nen es mou erràticament, sense tempo consistent ni mètrica reconeixible.
Els nens que encara no han emergit de l'etapa de balboteig, no es poden beneficiar d'una educació formal. No se'ls hauria d'ensenyar com si fossin joves adults o nens d'escola bressol. El que haurien de fer professors i pares seria guiar-los de manera informal cap a la comprensió del llenguatge parlat abans de rebre una escolarització formal.
El llibre d'Edwin Gordon que tracta en profunditat el tema de l'educació musical primerenca és: A Music Learning Theory for Newborn and Young Children (GIA PUBLICATIONS 2003).
Guia i instrucció
Toda guía es informal por naturaleza, porque los padres o profesores no imponen ninguna información ni adiestramiento de ninguna habilidad en el niño. Simplemente se expone al niño a su cultura y se le anima a absorber esta cultura. No se demanda nada específico del niño en términos de las respuesta musicales que ha de dar.
Hay dos tipos de guía informal, guía sin estructura, la cual es apropiada desde el nacimiento hasta los 3 años. El padre o el profesor no planifica específicamente que es lo que va a hacer. Y la guía informal estructurada, aproximadamente entre los 3 y los 5 años, el padre o profesor planifica lo que va a hacer pero no espera una respuesta concreta de los niños.
La instrucció formal comença normalment als 5 anys. En aquest tipus d'educació musical el pare o professor planifica específicament allò que s'ensenyarà, s'organitza en períodes de temps i s'esperen determinades respostes dels nens.
Audició preparatòria
El pensament musical dels nens que no han emergit del balbuceig musical s'anomena audició preparatòria. Els nens que es troben a l'audició preparatòria poden rebre guia informal en música sense i amb estructura. No es beneficiaran d‟una educació formal mentre no siguin capaços d‟escoltar internament amb comprensió.
Hay 3 tipos de audición preparatoria: aculturación, imitación y asimilación. Las siete etapas de la audición preparatoria existen dentro de estos 3 tipos según la siguiente tabla:
Des del naixement fins als 2-4 anys
Accions amb poca consciència de lentorn
Des de 2-4 anys fins a 3-5 anys
Pensament conscient dirigit principalment cap a l'entorn
Des de 3-5 anys fins a 4-6 anys
Pensament conscient dirigit principalment cap a ell mateix
Etapa 1: Absorción
Escolta i arreplega auditivament els sons musicals de l'entorn.
Etapa 4: Sortint de l'egocentrisme
Reconeix que el moviment i el balboteig no coincideixen amb els sons musicals de l'entorn.
Etapa 6: Introspecció
Reconeix la manca de coordinació entre cantar i respirar i entre recitar i el moviment muscular, inclosa la respiració.
Etapa 2: Resposta automàtica
Es mou i balbuceja en resposta, però sense relació, als sons musicals de l'entorn.
Etapa 5: Captant el sentit
És capaç d'imitar amb una mica de precisió els sons musicals de l'entorn, especialment els patrons rítmics i tonals.
Etapa 7: Coordinació
Coordina el cant i el recitat amb la respiració i el moviment.
Etapa 3: Resposta intencionada
Tracta de relacionar el moviment i el balboteig amb els sons musicals de l'entorn.
Aculturació
La aculturación es esencial para el desarrollo de los niños. Ocurre cuando los niños absorben la música de su cultura. Poco a poco comienzan a distinguir los sonidos que ellos producen, de los sonidos de su entorno. Después discriminan entre los sonidos de su entorno.
Cuando un niño está en esta etapa, no es capaz de mantener la atención de manera continuada pero es consciente de todo lo que escucha. Es normal que pronto comience a responder a la música, pero no de la manera que los adultos esperan. No se tienen que esperar resultados inmediatos en esta etapa, en términos de aprendizaje musical. Normalmente tarda unos 18 meses o más hasta que se pueden observar los primeros beneficios de esta educación.
Absorció
Idealmente esta etapa tiene lugar desde el nacimiento hasta los 18 meses. El tipo de guía informal es no estructurada. En esta etapa los niños absorben la música de su cultura, con diferentes modos y métricas, preferiblemente sin texto, ya que las letras de las canciones tienden a distraer al niño de la música en sí misma. No se le deben de «enseñar» las canciones ni esperar ninguna respuesta a la música que escuchan. La voz de los padres y de la profesora cantando canciones y recitados serán su principal fuente de alimento musical. También es oportuna la música instrumental.
Resposta sense intencionalitat
Esta etapa tiene lugar entre el año y los 3 años. El tipo de guía informal es no estructurada. Así como la escucha es lo más importante en la etapa 1, en esta etapa la participación es lo más importante. Los niños hacen diversos sonidos y movimientos típicos del balbuceo. A pesar de que escuchar música instrumental en vivo y grabada continúa siendo beneficioso, la escucha de canciones y recitados cantados por los padres y profesores es crucial en esta etapa. Hay que tener cuidado de cantar y recitar una canción determinada siempre en la misma tonalidad, en el mismo rango y al mismo tempo.
Resposta intencionada
Normalmente los niños comienzan a dar respuestas intencionadas entre los 18 meses y los 3 años de edad. A esta edad los niños deben comenzar a tener guía informal estructurada. La estructura no estará centrada entorno a canciones y recitados, sino más bien a animarles a participar cantando patrones tonales o rítmicos. En esta etapa los niños comienzan a querer imitar los patrones que escuchan pero no se debe esperar que lo hagan de manera precisa.
Imitació
Durante la etapa de imitación el niño comienza a hacer la transición de la audición preparatoria y el balbuceo musical hacia la «audiation». Sus acciones musicales son más intencionadas que en cualquiera de las 3 etapas de la aculturación. Independientemente del nivel de corrección de sus imitaciones el niño se beneficia enormemente cuando se involucra en la imitación musical. Comienza a aprender cómo enseñarse música a sí mismo.
Sortint de l'egocentrisme
En este momento es cuando el niño se da cuenta de que lo que está cantando no es lo mismo que lo que está cantando otra persona.
La guía padres y profesores es crucial ahora. Cuando escucha un patrón rítmico o tonal, normalmente el niño responde de manera incorrecta con su propio patrón. En este punto el padre o profesor deben de imitar el patrón del niño. A su debido momento el niño aprenderá a discriminar las diferencias entre su propio patrón y el que escucha.
Captant la lògica
En la etapa 5 de la audición preparatoria el niño hace sus primeros intentos para entrar y participar en el mundo musical del adulto. Desarrolla la habilidad de imitar patrones rítmicos y tonales con cierta precisión. El profesor ayuda al niño repitiendo su patrón menos correcto y después repitiéndole otra vez el correcto. La confusión que el niño experimenta en la etapa 5 es una confusión positiva. El que un niño intente interpretar un patrón es indicativo de que está aprendiendo. Normalmente a respuestas incorrectas le siguen respuestas correcta.
Assimilació
Durante la etapa de asimilación el niño se hace consciente de la sintaxis musical. Así como la imitación es como decir palabras sueltas en el lenguaje, la asimilación incluye la habilidad de usar frases musicales. El niño aprende a interpretar patrones con cierta precisión así como a coordina y asimila la imitación de estos patrones con el movimiento de su cuerpo y su respiración.
Introspecció
En esta etapa el niño compara lo que está interpretando con la manera en cómo se está moviendo. Tiene que descubrir por sí mismo que los patrones que está interpretando no están coordinados con su movimiento. Esta etapa es crucial en la «audiation» porque el niño debe de ser capaz de coordinarse consigo mismo antes de ser capaz de coordinarse con los demás.
Coordinació
En esta etapa el niño aprende a coordinar su canto de patrones tonales con su movimiento y su respiración, y su interpretación de patrones rítmicos con el movimiento de sus músculos y la respiración. A partir de aquí será capaz de escuchar comprensivamente cuando escuche, interprete, lea, escriba, cree o improvise música.
Metodologia general
El Método es el orden en el que se introducen objetivos secuenciados en un currículo para completar objetivos comprensivos. Un buen método nos dice qué enseñar, cuándo enseñar (la mejor secuencia de instrucción) y por qué enseñar. Una buena técnica nos dice cómo enseñar. La MLT provee a los profesores de un método comprensivo y secuenciado para enseñar habilidades básicas de audición interna.
Secuencia
Los métodos de aprendizaje musical se suelen dividir en los métodos que enseñan primero con o sin partitura. La MLT tiene mucho en común con otros métodos que comienzan a enseñar música sin partitura como Suzuki, Dalcroze, Kodaly y Orff. Los alumnos construyen una sólida base auditiva e interpretativa a través de cantar, movimiento rítmico, y aprendizaje de patrones tonales y rítmicos antes de ser introducidos en la notación musical.
El procés d aprendre música és molt similar al procés d aprendre un llenguatge. Quan els nens aprenen a parlar, primer escolten. Des que neixen i fins i tot abans, els nens estan immersos en els sons del llenguatge. Absorbeixen aquests sons i es van sintonitzant amb el llenguatge de la seva cultura. Aviat els nens comencen a imitar. Reben un gran estímul i ànims als balbucejos, fins i tot encara que els seus sons no siguin entesos pels adults.
Després comencen a pensar en el llenguatge. Les paraules i les frases comencen a tenir sentit per a ells. El següent que fan és improvisar en el llenguatge. Comencen a construir les seves pròpies frases organitzades de manera lògica. Poden tenir ja una conversa. Finalment, després de diversos anys de desenvolupar la seva capacitat de pensar i parlar, als nens se'ls ensenya a llegir i escriure. Només quan totes aquestes habilitats estan posades al seu lloc apareix la gramàtica, la teoria de la construcció del llenguatge.
La secuencia del aprendizaje musical tiene mucho que ver con esta secuencia. Cada habilidad nueva se basa en la anterior. Los alumnos que aprenden según la MLT aprenden a leer música pero sólo cuando han desarrollado la habilidad de escuchar con compresión internamente, los patrones reflejados en la partitura. De esta manera leer es para ellos más una cuestión de reconocer que de decodificar.
El currículum del tot/parts/tot
La metodología TODO/PARTES/TODO (también llamada Síntesis/análisis/síntesis) es una forma común en educación de organizar la experiencia de los alumnos con los contenidos. La primera etapa con el TODO (Síntesis) es una introducción, una visión general para establecer una familiaridad básica con el tema tratado. La segunda etapa (análisis) consiste en el estudio detallado de las partes del todo. Al regresar al todo (segunda síntesis) los alumnos tienen una comprensión más sofisticada de cómo las partes se unen para formar el todo.
Els professors de música sovint utilitzen l'acostament TOT/PARTS/TOT per al nou repertori. El primer pas és «passar» l'obra, per donar als alumnes una idea general de com va. Després ve l'assaig de les parts detallades. La següent «passada» general es realitza normalment amb més precisió tècnica i comprensió general de la música. Aquesta Síntesi final és el primer pas d'un altre cicle de TOT/DETALLS/TOT. De cicle en cicle, els alumnes van ascendint cap a nivells més grans de sofisticació i profunditat en els seus coneixements.
La MLT utilitza aquest sistema del TOT/PARTS/TOT per desenvolupar l'audiation. Les cançons i la literatura musical són el «tot» del currículum musical. Es treballen durant les activitats de classe. Els patrons rítmics i tonals són les “parts”, i s'ensenyen durant les activitats seqüenciades. Tot i que les activitats seqüenciades són el cor de la MLT, el principal objectiu d'aquestes activitats és reforçar l'habilitat del professor per ajudar els alumnes a comprendre la música que estan estudiant a les activitats de classe.
Els 8 nivells jeràrquics d'habilitats seqüenciades que es treballen a les activitats seqüenciades són també rellevants en les activitats de classe. Auditiu/oral, per exemple, és el més bàsic dels nivells d'habilitat, però també juga un gran paper en les activitats de classe. Per exemple, aprendre una nova cançó sempre té lloc al nivell auditiu/oral, amb cap referència a síl·labes tonals (associació verbal) o natació (associació simbòlica).
Altres principis centrals
Contrast
Podemos comprender lo que es algo comparándolo con lo que no es. Para aprender a «audiate» el modo mayor, por ejemplo, tenemos que experimentar lo que son otros modos, como el menor, el dórico o el mixolidio. Los métodos de la MLT ayudan a los niños a discriminar entre diferentes patrones tonales, patrones rítmicos, modos, métricas, funciones tonales y rítmicas. Este aprendizaje discriminativo,posibilita a los alumnos el vocabulario tonal y rítmico necesario para poder generalizar, improvisar y crear en el aprendizaje por inferencia.
Context
De la misma manera que al significado de una palabra le afecta la frase en la que se encuentre, también el contexto es crucial para la «audiation» de los diferentes elementos musicales. Es importante tanto durante las actividades de clase como durante las actividades secuenciadas establecer el contexto rítmico y tonal. Por ejemplo, durante la instrucción con patrones tonales el profesor reestablece repetidamente el modo, quizá tocando la tónica y la dominante en el piano. Se guía a los alumnos a «audiate» patrones tonales en referencia a un modo, una nota de reposo y una función tonal. En la instrucción rítmica, la métrica se refuerza continuamente y se anima a los alumnos a moverse rítmicamente mientras escuchan internamente los patrones.
Moviment rítmic
El ritmo no se procesa intelectualmente; tiene que sentirse a través del movimiento del cuerpo. Los métodos de la MLT están diseñados para ayudar a los alumnos a desarrollar una conciencia interna de la métrica, macro pulso, micro pulso, y ritmo melódico para interpretar con exactitud el ritmo, el tempo estable y el «flujo» rítmico.
Tècniques apropiades per a l'audiation
Una vegada que els nens han assimilat un contingut en la fase auditiu/oral, reconeixen i imiten elements essencials com la nota de repòs, els patrons tonals i rítmics i coordinen el seu cos i respiració amb els patrons rítmics, comencen a treballar aquests elements des del punt de vista conceptual, posant nom i categoritzant les coses i usant les síl·labes rítmiques i tonals que afavoreixen l'audiation ja que es basen en la comprensió del context musical.
Tonal
Lo esencial en la comprensión tonal es percibir las relaciones que los sonidos tienen con la nota de reposo. Por ello la técnica cognitiva más adecuada para el desarrollo tonal es el do móvil, en el que el do es mayor, re es dórico, mi es frigio,fa es lidio, sol es mixolidio, la es menor y ti es locrio.
Rítmic
Cuando organizamos el ritmo de la música que escuchamos, en nuestra cabeza, distinguimos una pulsación grande o macro pulsación y cómo se parte en pulsaciones pequeñas o micro pulsaciones, que son las que dan sentido métrico a la música. Para trabajar el ritmo Gordon ha desarrollado unas sílabas rítmicas basadas en estos principios de «audiation» y que no tienen ninguna relación ni con la notación musical ni con las figuras, solamente con las funciones métricas. A través de estas sílabas los niños captan la comprensión cognitiva del ritmo, pueden categorizar, generalizar y por tanto conectar perfectamente lo que aprenden en las fases auditivo/oral y asociación verbal con la asociación simbólica, es decir, la lectura y escritura musical.
Educació Musical General
L'aplicació de la MLT en una classe de música general sigui a l'àmbit d'una Escola de Música o en un col·legi de primària o institut de secundària, ocorre dins de l'estructura d'acostament sempre a través del tot (la cançó completa), el estudi detallat de les parts (a través de patrons organitzats per dificultat de continguts i en seqüència d'habilitats) i la tornada a l'experiència del tot, amb la comprensió que s'ha guanyat.
Qualsevol nivell d'habilitat s'introdueix a les activitats seqüenciades perquè els nens aprenguin a utilitzar aquesta habilitat a les activitats de classe. Els nous continguts, en canvi, s'introdueixen a les activitats de classe, per construir un vocabulari auditiu amb un nou contingut.
Durante las actividades de clase, los profesores suelen trabajar con los niños nuevos modos y métricas, utilizando técnicas familiares para los niños, como cantar, recitar, moverse y bailar. Al mismo tiempo el profesor les enseña a comprender modos y métricas familiares (mayor y menor, doble y triple) en las actividades secuenciadas. Los niños están listos para el estudio de partes específicas de un modo o de una métrica porque han escuchado mucha música dentro de estos modos o métricas en su cultura y han aprendido a cantar, recitar y moverse con músicas de esos modos o métricas.
Les activitats seqüenciades han de treballar durant els primers 10 minuts d'una classe o assaig. Els continguts rítmics o tonals s'han de presentar en setmanes alternes. Tot i que els nens estiguin treballant la manera més gran i més petita i la mètrica doble i triple en les activitats seqüenciades, han de continuar treballant amb altres modes i mètriques en les activitats de classe.
El movimiento es una parte esencial de la educación musical. Los niños deben de experimentar movimiento fluido con peso antes de llevarles su atención al movimiento pulsado y antes de experimentar el movimiento en el espacio y tiempo.
Una classe típica de música de 45 a 60 minuts hauria d'incloure 10 minuts d'activitats seqüenciades i una varietat d'altres activitats que incloguin cantar, moure's, creativitat, improvisació i tocar. Els nens haurien de cantar, recitar i moure's durant cada període de classe.
No cal coordinar les activitats tonals i rítmiques seqüenciades amb les activitats de classe dins d'una classe. És l'habilitat la que es transfereix o el context, però no el contingut.
Per exemple, en les activitats seqüenciades un nen pot estar aprenent a identificar i cantar patrons de tònica i dominant de manera més gran i menor però fer cançons d'altres maneres en les activitats de classe. Si els nens no han après encara a identificar la nota de repòs i la funció harmònica en les activitats seqüenciades, el professor farà atenció a la nota de repòs ia la funció de tònica fent que els nens cantin aquestes funcions tan essencials amb síl·laba neutra.
Si els nens a la classe han assolit l'associació verbal en les activitats seqüenciades, és apropiat que el professor denomini la nota de repòs d'una cançó utilitzada a les activitats de classe i que canti la funció de tònica amb síl·labes tonals. El professor ha d'explicar breument que la cançó amb què estan ballant o aprenent també té funció de tònica i una nota de repòs. Per exemple, si els nens estan aprenent una cançó dòrica, el professor ha d'identificar la nota de repòs com a RE i cantar patrons de tònica usant les síl·labes RE FA LA. No cal explicar la teoria de la manera dòrica i la seva relació amb la manera més gran o més petita. La idea que hi ha una nota de repòs i una funció de tònica (o altres funcions tonals importants) és allò que és essencial.
Jump Right IN: The General Music Serie (GIA PUBLICATION) és el mètode pràctic que va desenvolupar l'equip d'Edwin Gordon per ensenyar música des de l'escola bressol fins a l'educació secundària.
Aplicada a l'instrument
Ensenyament instrumental
El gran objetivo de la enseñanza instrumental es aprender a tocar un instrumento como la extensión del instrumento interno,la audición interna. Cuando los alumnos son capaces de cantar a través de su instrumento, tocan con mejor afinación, fraseo, expresión y fluidez rítmica, además de tener mejor técnica por la calidad con la que fluyen sus movimientos.
Previamente al comienzo con el instrumento, los alumnos deben de adquirir una fuerte base de audición, conseguida a través de cantar, recitar y movimiento rítmico. Cada canción que aprenden en el instrumento debe de ser aprendida a través del canto. Las actividades secuenciadas se realizan igual que en la clase de música general, con el añadido de tocar en el instrumento los patrones rítmicos y tonales. Las experiencia de tocar la música con el cuerpo es anterior a hacerlo en el instrumento. Por ejemplo en los instrumentos de viento los niños aprenden figuras rítmicas con diferentes articulaciones, primero con la voz, la respiración, después la boquilla y finalmente con el instrumento ensamblado. También practican las posiciones con un instrumento imaginario antes de hacerlo en el instrumento real.
Un apropament a l'instrument basat en l'audició es diferencia essencialment d'un acostament tradicional a:
Aprenentatge directe abans que la lectura. Cantar i tocar d'orella són essencials per desenvolupar l'habilitat de connectar l'audiation amb la manipulació física de l'instrument. Els instrumentistes deuen tocar sense partitura fins aproximadament els 10 anys o almenys durant un semestre complet si comencen més grans, abans de començar a llegir. Els patrons tonals i rítmics són propis de les activitats seqüenciades i les cançons són el contingut primari de les activitats de classe. Les cançons són històries musicals, components essencials de la fase auditiu/oral que és alhora la base per a altres habilitats cada vegada més complexes. En qualsevol nivell en què es trobi un alumne cal animar-lo a tocar constantment tantes cançons d'oïda com pugui.
Patrons, no notes individuals. La majoria dels mètodes instrumentals fan que els alumnes toquin nota a nota. Com que una nota aïllada no té sentit musical, igual que no té una lletra fora d'una paraula, aquest procés tenen molt poc a veure amb desenvolupar l'audiation i crear la connexió entre l'instrument intern i extern. A més, molts mètodes comencen amb ritmes i valors molt difícils d'audiate, notes llargues, valors regulars. Els primers patrons rítmics que haurien de tocar són els mateixos que estan al primer nivell de les activitats seqüenciades, patrons dobles amb macro pols i micro pols. Aviat troben aquests mateixos patrons a les cançons que aprenen a cantar, tocar i finalment llegir.
DO mòbil, no DO fix. Els nens haurien d'aprendre amb el DO mòbil, ja que és l'única eina que permet comprendre les relacions tonals dins d'un context. Així a l'instrument els nens van aprenent les tonalitats guiant-se de la seva oïda i de les relacions tonals que han interioritzat prèviament a les activitats seqüenciades, a l'etapa d'habilitat associació verbal. El nen sent la música al cap, és conscient que lloc ocupen aquests sons al mapa tonal ia més aprèn on són aquests sons a l'instrument per a cada tonalitat nova que aprèn. El transport i la improvisació són les dues eines que acaben de tancar el cercle de comprensió tonal de l'alumne.
El nom de les notes o DO FIX no és oportú aprendre'l fins a la fase de comprensió teòrica, quan l'audiation està ben establerta.
Jump Right in : The Instrumental Series (GIA PUBLICATIONS) és el mètode instrumental desenvolupat per l'equip de col·laboradors d'Edwin Gordon pels diferents instruments.
Music Moves for Piano (www.musicmovesforpiano.com) és el mètode de piano desenvolupat per Marilyn Lowe sobre la base de la MLT.
Improvisació
La improvisació musical és una forma única i insubstituïble dexpressió musical i un component essencial per poder comprendre realment la música. Poder improvisar és demostrar que es comprèn la música de la mateixa manera que poder explicar alguna cosa amb les paraules és signe de comprensió lingüística. Els músics que improvisen donen més significat a la música, a través de l'audiation, que escolten, interpreten, llegeixen o escriuen.
Per ensenyar improvisació de manera efectiva, la seqüenciació apropiada és crucial. L'aprenentatge és més eficaç quan s'avança només un pas cada cop, però normalment als improvisadors se'ls introdueix en diversos processos alhora. Se'ls ensenya una nova habilitat (improvisar) alhora que afronten un estil o repertori desconegut (jazz). Les dificultats més grans que tenen els instrumentistes a l'hora d'improvisar és perquè ho fan abans d'haver dominat tocar cançons familiars d'orella.
Aquestes són algunes guies per ensenyar improvisació segons els principis de la MLT:
Canta allò que toques, toca allò que cantes. Per improvisar amb sentit, l'instrumentista ha d'aprendre que el seu instrument és una extensió del seu instrument intern: l'audition. Cantar és la clau per fer-ho.
Aprendre un munt de cançons d'orella. Aprendre un ampli repertori de cançons és el cor de la improvisació. L'objectiu és que l'alumne aprengui tantes melodies i línies de baix fins que comenci a escoltar progressions harmòniques ia generar línies melòdiques pròpies.
Aprendre cançons a consciència. Una clau per a l'èxit en la improvisació és ser capaç d'audiate la cançó mentre s'improvisa. Per poder fer això, la cançó s'ha d'haver après molt bé. Els improvisadors principiants haurien de passar temps suficient escoltant, cantant, després (si són instrumentistes) tocant cada cançó, de manera que l'escolta interna i la interpretació es converteixin en la segona naturalesa.
Aprèn línies de baix. Un improvisador capaç pot escoltar 3 «pistes» simultàniament. Quan està creant la seva improvisació, té constantment consciència de totes dues coses, la melodia i la línia de baix de cada cançó amb què improvisa. Conèixer la línia del baix, també anomenada la melodia arrel, és la base i fonament per a la comprensió harmònica de la cançó. Els alumnes deuen aprendre a cantar la línia del baix el mateix que aprenen una cançó d'orella.
Usar cançons familiars de dificultat apropiada. Molts improvisadors intenten començar a improvisar cançons de jazz o blues que són harmònicament complexes i estilísticament estranyes. Una pràctica millor és començar molt simple, amb una atenció especial al contingut tonal. Principiants de totes les edats, inclosos músics professionals que han tingut una educació tradicional, troben fins i tot prou difícil començar amb cançons simples de manera més gran i que contenen només les funcions de tònica i dominant. Quan l'habilitat progressa es poden afegir cançons d'altres maneres i altres mètriques al repertori dels alumnes.
Centrar-se a l'orella. Hi ha mètodes d'improvisació que proposen als alumnes que es fixin en una sèrie de notes al pentagrama perquè tractin d'improvisar-les combinant-les de diferents maneres, per crear les seves pròpies idees. Però si no hi ha una capacitat d'audiate la melodia, la línia del baix i l'estructura de la cançó, l'alumne no pot sinó explorar sense rumb ni sentit allò que veu en el paper. Altres mètodes expliquen primer la teoria dels intervals, els noms dels acords i les notes que els formen i les funcions tonals, però aquesta comprensió intel·lectual és de molt poca ajuda quan no existeix l'habilitat de l'escolta comprensiva. Una millor opció és posar la partitura i la teoria de banda i animar l'alumne a centrar-se completament en l'audiation.
Tractar de fer les melodies pròpies. Després d'aprendre moltes cançons, és bo iniciar-se a la idea de crear respostes a cançons o frases familiars interpretades per un altre.
Improvisar amb patrons tonals i rítmics. Per improvisar intel·ligentment un ha de tenir alguna cosa amb què improvisar. Les activitats seqüenciades ajuden els alumnes a desenvolupar el vocabulari de patrons tonals i rítmics necessari per poder improvisar amb èxit a les activitats de classe. Cal recordar que la improvisació és un nivell dhabilitat i una nova habilitat ha de ser sempre introduïda en les activitats seqüenciades. Quan els alumnes improvisen patrons rítmics i tonals a les activitats seqüenciades, estan creant la base per poder combinar els elements rítmics i tonals amb èxit en improvisar una cançó.
Creativity in Improvisation, de Christopher Azzara, (GIA PUBLICATIONS) és un mètode d'improvisació basat en tots aquests principis descrits aquí. Ve juntament amb un CD gravat professionalment, que conté cançons populars, línies de baix i les seccions rítmiques dels acompanyaments. També inclou tracks per practicar patrons tonals i rítmics en diverses maneres i mètriques.
Español 
Català 