Teoria de l'aprenentatge musical d'Edwin Gordon

Taula de contingut

Què és la MLT?

La Teoria de l'Aprenentatge Musical desenvolupada per Edwin Gordon als anys 80, és una explicació de com aprenem música.

Basada en un extens programa de recerca i de treball empíric contrastat, dut a terme per Gordon i els seus col·laboradors, la Music Learning Theory (MLT) és un mètode comprensiu per ensenyar audiation, terme encunyat per Gordon i que es refereix a la capacitat de pensar música amb comprensió. Els principis de la MLT guien els professors de qualsevol àmbit, primera infància, classe de música general a Escoles de Música, col·legis o Instituts, professors d'instrument, per establir un currículum d'objectius seqüenciats que alhora respecti les seves pròpies conviccions i estils ensenyament. L'objectiu primordial és desenvolupar l'audiation tonal i rítmica dels alumnes. A través de l'audiation els alumnes són capaços d'extreure un sentit més gran de la música que escolten, interpreten, improvisen o componen.

El llibre principal d'Edwin Gordon i on queda perfectament detallada la Teoria de l'Aprenentatge Musical és Learning Sequences in Music: Skill, Content, and Patterns (Xicago: GIA PUBLICATIONS, 2013).

Taula de contingut

Audiation

Escoltar i comprendre la música a la ment és la base de la musicalitat. La MLT explica als professors de música la millor manera per desenvolupar l'audiation rítmica i tonal en els alumnes.

La persona pot utilitzar la seva audiation quan escolta música, quan interpreta llegint, quan toca d'orella, quan improvisa, compon o escriu música. L'audiation no és el mateix que la percepció auditiva que passa simultàniament quan rebem el so a través de les orelles. És un procés cognitiu en què el cervell dóna sentit al so musical en captar la lògica interna de les relacions que teixeixen els sons. Tampoc cal confondre'l amb les explicacions teòriques, que parlen sobre la música i només tenen un component intel·lectual. Audiation és l'equivalent al pensament en el llenguatge, cosa que no és el mateix que la gramàtica.

Quan escoltem algú parlar hem de retenir durant el temps suficient a la memòria, sons vocals que reconeixem i organitzem en les paraules que aquests so representen. De la mateixa manera, quan escoltem música, estem organitzant en aquell moment a la nostra ment els sons que acabem d'escoltar. També estem predint la música que vindrà, segons la familiaritat que tinguem amb les convencions de l'estil musical que sentim.

Encara que els músics processen a la seva «audiation» tots els aspectes del so musical, inclòs el timbre, el volum i l'estil, la MLT es refereix només específicament a les dimensions rítmica i tonal de la música. Els mètodes d'ensenyament estan creats perquè els alumnes desenvolupin la capacitat d'audiate el contingut tonal, que inclou el mode, la nota de repòs i les funcions tonals, i el contingut rítmic, que inclou mètrica, macro pols, micro pols i ritme melòdic.

A través de l'audiation els alumnes aprenen a entendre la música. I la comprensió de la música és la base de l'apreciació musical i, en última instància, la gran meta de l'ensenyament musical.

Primera infància

Educació musical a la primera infància

El nostre potencial per aprendre mai és més gran que en el moment de néixer. Els primers anys de la infància són crucials per establir les bases d'un aprenentatge musical de per vida. Totes les experiències musicals del nen des del naixement fins als 5 anys tenen especialment un profund impacte en el que seran les seves possibilitats de comprendre, apreciar i aprendre música a la seva vida d'adult. Els nens han de ser exposats a una gran varietat de música durant aquests anys per poder desenvolupar la base necessària per rebre una educació formal quan creixin.

Els nens aprenen música com aprenen el llenguatge. Després d'haver escoltat la llengua materna durant diversos mesos, el nen entra en una etapa de balboteig, en la qual experimenta amb els sons del llenguatge, que no té sentit per als adults que els envolten. Aviat captarà la lògica interna del llenguatge i serà capaç d'imitar les primeres paraules, per després ser capaç d'ajuntar-les per si mateix, en frases i expressions.

Els nens també travessen una etapa de balboteig musical, en què produeixen sons que no tenen sentit per als adults que els escolten. Al balboteig tonal, el nen canta amb la qualitat de la seva veu de parlar i al balboteig rítmic el nen es mou erràticament, sense tempo consistent ni mètrica reconeixible.

Els nens que encara no han emergit de l'etapa de balboteig, no es poden beneficiar d'una educació formal. No se'ls hauria d'ensenyar com si fossin joves adults o nens d'escola bressol. El que haurien de fer professors i pares seria guiar-los de manera informal cap a la comprensió del llenguatge parlat abans de rebre una escolarització formal.

El llibre d'Edwin Gordon que tracta en profunditat el tema de l'educació musical primerenca és: A Music Learning Theory for Newborn and Young Children (GIA PUBLICATIONS 2003).

Guia i instrucció

Tota guia és informal per naturalesa, perquè el pare o el professor no imposa cap informació ni ensinistrament de cap habilitat al nen. Simplement exposa el nen a la seva cultura i se l'anima a absorbir aquesta cultura. No es demana res específic del nen en termes de les respostes musicals que ha de donar.

Hi ha dos tipus de guia informal, guia sense estructura, que és apropiada des del naixement fins als 3 anys. El pare o el professor no planifica específicament què és el que farà. I la guia informal estructurada, aproximadament entre els 3 i els 5 anys, el pare o professor planifica el que farà però no espera una resposta concreta dels nens.

La instrucció formal comença normalment als 5 anys. En aquest tipus d'educació musical el pare o professor planifica específicament allò que s'ensenyarà, s'organitza en períodes de temps i s'esperen determinades respostes dels nens.

Audició preparatòria

El pensament musical dels nens que no han emergit del balbuceig musical s'anomena audició preparatòria. Els nens que es troben a l'audició preparatòria poden rebre guia informal en música sense i amb estructura. No es beneficiaran d‟una educació formal mentre no siguin capaços d‟escoltar internament amb comprensió.

Hi ha 3 tipus d´audició preparatòria: aculturació, imitació i assimilació. Les set etapes de l'audició preparatòria existeixen dins aquests 3 tipus segons la taula següent:

Des del naixement fins als 2-4 anys
Accions amb poca consciència de lentorn

Des de 2-4 anys fins a 3-5 anys
Pensament conscient dirigit principalment cap a l'entorn

Des de 3-5 anys fins a 4-6 anys
Pensament conscient dirigit principalment cap a ell mateix

Etapa 1: Absorpció

Escolta i arreplega auditivament els sons musicals de l'entorn.

Etapa 4: Sortint de l'egocentrisme

Reconeix que el moviment i el balboteig no coincideixen amb els sons musicals de l'entorn.

Etapa 6: Introspecció

Reconeix la manca de coordinació entre cantar i respirar i entre recitar i el moviment muscular, inclosa la respiració.

Etapa 2: Resposta automàtica

Es mou i balbuceja en resposta, però sense relació, als sons musicals de l'entorn.

Etapa 5: Captant el sentit

És capaç d'imitar amb una mica de precisió els sons musicals de l'entorn, especialment els patrons rítmics i tonals.

Etapa 7: Coordinació

Coordina el cant i el recitat amb la respiració i el moviment.

Etapa 3: Resposta intencionada

Tracta de relacionar el moviment i el balboteig amb els sons musicals de l'entorn.

Aculturació

L'aculturació és essencial per al desenvolupament dels infants. Passa quan els nens absorbeixen la música de la seva cultura. De mica en mica comencen a distingir els sons que ells produeixen, dels sons del seu entorn. Després discriminen entre els sons del seu entorn.

Quan un nen està en aquesta etapa, no és capaç de mantenir l'atenció de manera continuada, però és conscient de tot el que escolta. És normal que aviat comenci a respondre a la música, però no de la manera que els adults esperen. No cal esperar resultats immediats en aquesta etapa, en termes daprenentatge musical. Normalment triga uns 18 mesos o més fins que es poden observar els primers beneficis daquesta educació.

Absorció

Idealment aquesta etapa té lloc des del naixement fins als 18 mesos. El tipus de guia informal és no estructurada. En aquesta etapa els nens absorbeixen la música de la seva cultura, amb diferents maneres i mètriques, preferiblement sense text, ja que les lletres de les cançons tendeixen a distreure el nen de la música en si mateixa. No se li deuen «ensenyar» les cançons ni esperar cap resposta a la música que escolten. La veu dels pares i del professor cantant cançons i recitats seran la principal font d'aliment musical. També és oportuna la música instrumental.

Resposta sense intencionalitat

Aquesta etapa es fa entre l'any i els 3 anys. El tipus de guia informal és no estructurada. Així com l'escolta és el més important a l'etapa 1, en aquesta etapa la participació és el més important. Els nens fan diversos sons i moviments típics del balboteig. Tot i que escoltar música instrumental en viu i gravada continua sent beneficiós, l'escolta de cançons i recitats cantats pels pares i professors és crucial en aquesta etapa. Que anar amb compte de cantar i recitar una cançó determinada sempre en la mateixa tonalitat, en el mateix rang i al mateix tempo.

Resposta intencionada

Normalment els nens comencen a donar respostes intencionades entre els 18 mesos i els 3 anys. A aquesta edat, els nens han de començar a tenir guia informal estructurada. L'estructura no estarà centrada al voltant de cançons i recitats, sinó més aviat animar-los a participar cantant patrons tonals o rítmics. En aquesta etapa els nens comencen a voler imitar els patrons que escolten però no cal esperar que ho facin de manera precisa.

Imitació

Durant l'etapa d'imitació el nen comença a fer la transició de l'audició preparatòria i el balbuceig musical cap a l'audiation. Les accions musicals són més intencionades que en qualsevol de les 3 etapes de l'aculturació. Independentment del nivell de correcció de les seves imitacions, el nen es beneficia enormement quan s'involucra en la imitació musical. Comença a aprendre com ensenyar música a si mateix.

Sortint de l'egocentrisme

En aquest moment és quan el nen s'adona que allò que està cantant no és el mateix que allò que està cantant una altra persona.

La guia del pare o professor ara és crucial. Quan sent un patró rítmic o tonal, normalment el nen respon de manera incorrecta amb el seu propi patró. En aquest punt el pare o el professor han d'imitar el patró del nen. En el moment oportú el nen aprendrà a discriminar les diferències entre el seu propi patró i el que escolta.

Captant la lògica

A l'etapa 5 de l'audició preparatòria el nen fa els seus primers intents per entrar i participar al món musical de l'adult. Desenvolupa l'habilitat d'imitar patrons rítmics i tonals amb una certa precisió. El professor ajuda el nen repetint el seu patró menys correcte i després repetint-li una altra vegada el correcte. La confusió que el nen experimenta a l'etapa 5 és una confusió positiva. El fet que un nen intenti interpretar un patró és indicatiu que està aprenent. Normalment a respostes incorrectes segueixen respostes correctes.

Assimilació

Durant l'etapa d'assimilació, el nen es fa conscient de la sintaxi musical. Així com la imitació és com dir paraules soltes en el llenguatge, l'assimilació inclou l'habilitat de fer servir frases musicals. El nen aprèn a interpretar patrons amb certa precisió així com a coordina i assimila la imitació d'aquests patrons amb el moviment del cos i la respiració.

 
 

Introspecció

En aquesta etapa el nen compara el que està interpretant amb la manera com s'està movent. Ha de descobrir per si mateix que els patrons que està interpretant no estan coordinats amb el moviment. Aquesta etapa és crucial en l'audiation perquè el nen ha de ser capaç de coordinar-se amb ell mateix abans de ser capaç de coordinar-se amb els altres.

Coordinació

En aquesta etapa el nen aprèn a coordinar el cant de patrons tonals amb el moviment i la respiració, i la interpretació de patrons rítmics amb el moviment dels músculs i la respiració. A partir d'aquí serà capaç d'escoltar comprensivament quan escolti, interpreti, llegeixi, escrigui, creï o improvise música.

Metodologia general

El Mètode és l‟ordre en què s‟introdueixen objectius seqüenciats en un currículum per completar objectius comprensius. Un bon mètode ens diu què ensenyar, quan ensenyar (la millor seqüència d´instrucció) i per què ensenyar. Una bona tècnica ens diu com ensenyar. La MLT proveeix els professors d‟un mètode comprensiu i seqüenciat per ensenyar habilitats bàsiques d‟audició interna.

Seqüència

Els mètodes d'aprenentatge musical se solen dividir en els mètodes que ensenyen primer amb partitura o sense. La MLT té molt en comú amb altres mètodes que comencen a ensenyar música sense partitura com Suzuki, Dalcroze, Kodaly i Orff. Els alumnes construeixen una sòlida base auditiva i interpretativa a través de cantar, moviment rítmic, i aprenentatge de patrons tonals i rítmics abans de ser introduïts a la notació musical.

El procés d aprendre música és molt similar al procés d aprendre un llenguatge. Quan els nens aprenen a parlar, primer escolten. Des que neixen i fins i tot abans, els nens estan immersos en els sons del llenguatge. Absorbeixen aquests sons i es van sintonitzant amb el llenguatge de la seva cultura. Aviat els nens comencen a imitar. Reben un gran estímul i ànims als balbucejos, fins i tot encara que els seus sons no siguin entesos pels adults.

Després comencen a pensar en el llenguatge. Les paraules i les frases comencen a tenir sentit per a ells. El següent que fan és improvisar en el llenguatge. Comencen a construir les seves pròpies frases organitzades de manera lògica. Poden tenir ja una conversa. Finalment, després de diversos anys de desenvolupar la seva capacitat de pensar i parlar, als nens se'ls ensenya a llegir i escriure. Només quan totes aquestes habilitats estan posades al seu lloc apareix la gramàtica, la teoria de la construcció del llenguatge.

La seqüència de laprenentatge musical té molt a veure amb aquesta seqüència. Cada nova habilitat es basa en l'anterior. Els alumnes que aprenen segons la MLT aprenen a llegir música, però només quan han desenvolupat l'habilitat d'escoltar amb compressió internament, els patrons reflectits a la partitura. D'aquesta manera llegir és per ells més una qüestió de reconèixer que de descodificar.

El currículum del tot/parts/tot

La metodologia TOT/PARTS/TOT (també anomenada Síntesi/anàlisi/síntesi) és una forma comuna en educació d'organitzar l'experiència dels alumnes amb els continguts. La primera etapa amb el TOT (Síntesi) és una introducció, una visió general per establir una familiaritat bàsica amb el tema tractat. La segona etapa (anàlisi) consisteix en lestudi detallat de les parts del tot. En tornar al tot (segona síntesi) els alumnes tenen una comprensió més sofisticada de com s'uneixen les parts per formar el tot.

Els professors de música sovint utilitzen l'acostament TOT/PARTS/TOT per al nou repertori. El primer pas és «passar» l'obra, per donar als alumnes una idea general de com va. Després ve l'assaig de les parts detallades. La següent «passada» general es realitza normalment amb més precisió tècnica i comprensió general de la música. Aquesta Síntesi final és el primer pas d'un altre cicle de TOT/DETALLS/TOT. De cicle en cicle, els alumnes van ascendint cap a nivells més grans de sofisticació i profunditat en els seus coneixements.

La MLT utilitza aquest sistema del TOT/PARTS/TOT per desenvolupar l'audiation. Les cançons i la literatura musical són el «tot» del currículum musical. Es treballen durant les activitats de classe. Els patrons rítmics i tonals són les “parts”, i s'ensenyen durant les activitats seqüenciades. Tot i que les activitats seqüenciades són el cor de la MLT, el principal objectiu d'aquestes activitats és reforçar l'habilitat del professor per ajudar els alumnes a comprendre la música que estan estudiant a les activitats de classe.

Els 8 nivells jeràrquics d'habilitats seqüenciades que es treballen a les activitats seqüenciades són també rellevants en les activitats de classe. Auditiu/oral, per exemple, és el més bàsic dels nivells d'habilitat, però també juga un gran paper en les activitats de classe. Per exemple, aprendre una nova cançó sempre té lloc al nivell auditiu/oral, amb cap referència a síl·labes tonals (associació verbal) o natació (associació simbòlica).

Altres principis centrals

Contrast

Podem comprendre què és una cosa comparant-ho amb allò que no és. Per aprendre a «audiate» la manera més gran, per exemple, hem d'experimentar el que són altres maneres, com el menor, el dòric o el mixolidi. Els mètodes de la MLT ajuden els nens a discriminar entre diferents patrons tonals, patrons rítmics, modes, mètriques, funcions tonals i rítmiques. Aquest aprenentatge discriminatiu possibilita als alumnes el vocabulari tonal i rítmic necessari per poder generalitzar, improvisar i crear en l'aprenentatge per inferència.

Context

De la mateixa manera que el significat d'una paraula afecta la frase en què es trobi, també el context és crucial per a l'audiation dels diferents elements musicals. És important tant durant les activitats de classe com durant les activitats seqüenciades establir el context rítmic i tonal. Per exemple, durant la instrucció amb patrons tonals el professor restableix repetidament la manera, potser tocant la tònica i la dominant al piano. Es guia els alumnes a «audiate» patrons tonals en referència a una manera, una nota de repòs i una funció tonal. A la instrucció rítmica, la mètrica es reforça contínuament i s'anima els alumnes a moure's rítmicament mentre escolten internament els patrons.

Moviment rítmic

El ritme no es procés intel·lectualment; s'ha de sentir a través del moviment del cos. Els mètodes de la MLT estan dissenyats per ajudar els alumnes a desenvolupar una consciència interna de la mètrica, macro pols, micro pols, i ritme melòdic per interpretar amb exactitud el ritme, el tempo estable i el “flux” rítmic.

Tècniques apropiades per a l'audiation

Una vegada que els nens han assimilat un contingut en la fase auditiu/oral, reconeixen i imiten elements essencials com la nota de repòs, els patrons tonals i rítmics i coordinen el seu cos i respiració amb els patrons rítmics, comencen a treballar aquests elements des del punt de vista conceptual, posant nom i categoritzant les coses i usant les síl·labes rítmiques i tonals que afavoreixen l'audiation ja que es basen en la comprensió del context musical.

Tonal

El que és essencial en la comprensió tonal és percebre les relacions que els sons tenen amb la nota de repòs. Per això la tècnica cognitiva més adequada per al desenvolupament tonal és el do mòbil, en què el do és major, re és dòric, mi és frigi, fa és lid, sol és mixolidi, l'és menor i tu és locri.

Rítmic

Quan organitzem el ritme de la música que escoltem, al nostre cap, distingim una pulsació gran o macro pulsació i com es parteix en pulsacions petites o micro pulsacions, que són les que donen sentit mètric a la música. Per treballar el ritme Gordon ha desenvolupat unes síl·labes rítmiques basades en aquests principis d'audiation i que no tenen cap relació ni amb la notació musical ni amb les figures, només amb les funcions mètriques. A través d'aquestes síl·labes els nens capten la comprensió cognitiva del ritme, poden categoritzar, generalitzar i per tant connectar perfectament allò que aprenen en les fases auditiu/oral i associació verbal amb l'associació simbòlica, és a dir, la lectura i l'escriptura musical.

Educació Musical General

L'aplicació de la MLT en una classe de música general sigui a l'àmbit d'una Escola de Música o en un col·legi de primària o institut de secundària, ocorre dins de l'estructura d'acostament sempre a través del tot (la cançó completa), el estudi detallat de les parts (a través de patrons organitzats per dificultat de continguts i en seqüència d'habilitats) i la tornada a l'experiència del tot, amb la comprensió que s'ha guanyat.

Qualsevol nivell d'habilitat s'introdueix a les activitats seqüenciades perquè els nens aprenguin a utilitzar aquesta habilitat a les activitats de classe. Els nous continguts, en canvi, s'introdueixen a les activitats de classe, per construir un vocabulari auditiu amb un nou contingut.

Durant les activitats de classe, els professors solen treballar amb els nens noves maneres i mètriques, utilitzant tècniques familiars per als nens, com cantar, recitar, moure's i ballar. Alhora, el professor els ensenya a comprendre modes i mètriques familiars (major i menor, doble i triple) en les activitats seqüenciades. Els nens estan preparats per estudiar parts específiques d'una manera o d'una mètrica perquè han escoltat molta música dins d'aquestes maneres o mètriques en la seva cultura i han après a cantar, recitar i moure's amb músiques d'aquestes maneres o mètriques.

Les activitats seqüenciades han de treballar durant els primers 10 minuts d'una classe o assaig. Els continguts rítmics o tonals s'han de presentar en setmanes alternes. Tot i que els nens estiguin treballant la manera més gran i més petita i la mètrica doble i triple en les activitats seqüenciades, han de continuar treballant amb altres modes i mètriques en les activitats de classe.

El moviment és una part essencial de leducació musical. Els nens deuen experimentar moviment fluid amb pes abans de portar-los la seva atenció al moviment polsat i abans dexperimentar el moviment en lespai i temps.

Una classe típica de música de 45 a 60 minuts hauria d'incloure 10 minuts d'activitats seqüenciades i una varietat d'altres activitats que incloguin cantar, moure's, creativitat, improvisació i tocar. Els nens haurien de cantar, recitar i moure's durant cada període de classe.

No cal coordinar les activitats tonals i rítmiques seqüenciades amb les activitats de classe dins d'una classe. És l'habilitat la que es transfereix o el context, però no el contingut.

Per exemple, en les activitats seqüenciades un nen pot estar aprenent a identificar i cantar patrons de tònica i dominant de manera més gran i menor però fer cançons d'altres maneres en les activitats de classe. Si els nens no han après encara a identificar la nota de repòs i la funció harmònica en les activitats seqüenciades, el professor farà atenció a la nota de repòs ia la funció de tònica fent que els nens cantin aquestes funcions tan essencials amb síl·laba neutra.

Si els nens a la classe han assolit l'associació verbal en les activitats seqüenciades, és apropiat que el professor denomini la nota de repòs d'una cançó utilitzada a les activitats de classe i que canti la funció de tònica amb síl·labes tonals. El professor ha d'explicar breument que la cançó amb què estan ballant o aprenent també té funció de tònica i una nota de repòs. Per exemple, si els nens estan aprenent una cançó dòrica, el professor ha d'identificar la nota de repòs com a RE i cantar patrons de tònica usant les síl·labes RE FA LA. No cal explicar la teoria de la manera dòrica i la seva relació amb la manera més gran o més petita. La idea que hi ha una nota de repòs i una funció de tònica (o altres funcions tonals importants) és allò que és essencial.

Jump Right IN: The General Music Serie (GIA PUBLICATION) és el mètode pràctic que va desenvolupar l'equip d'Edwin Gordon per ensenyar música des de l'escola bressol fins a l'educació secundària.

Aplicada a l'instrument

Ensenyament instrumental

El gran objectiu de l'ensenyament instrumental és aprendre a tocar un instrument com l'extensió de l'instrument intern, l'audició interna. Quan els alumnes són capaços de cantar a través del seu instrument, toquen amb millor afinació, fraseig, expressió i fluïdesa rítmica, a més de tenir millor tècnica per la qualitat amb què flueixen els seus moviments.

Prèviament al començament amb l'instrument, els alumnes han d'adquirir una base d'audició forta, aconseguida a través de cantar, recitar i moviment rítmic. Cada cançó que aprenen a l'instrument ha de ser apresa a través del cant. Les activitats seqüenciades es fan igual que a la classe de música general, amb l'afegit de tocar a l'instrument els patrons rítmics i tonals. Les experiències de tocar la música amb el cos és anterior a fer-ho a l'instrument. Per exemple, en els instruments de vent els nens aprenen figures rítmiques amb diferents articulacions, primer amb la veu, la respiració, després el filtre i finalment amb l'instrument assemblat. També practiquen les posicions amb un instrument imaginari abans de fer-ho a l'instrument real.

Un apropament a l'instrument basat en l'audició es diferencia essencialment d'un acostament tradicional a:

Aprenentatge directe abans que la lectura. Cantar i tocar d'orella són essencials per desenvolupar l'habilitat de connectar l'audiation amb la manipulació física de l'instrument. Els instrumentistes deuen tocar sense partitura fins aproximadament els 10 anys o almenys durant un semestre complet si comencen més grans, abans de començar a llegir. Els patrons tonals i rítmics són propis de les activitats seqüenciades i les cançons són el contingut primari de les activitats de classe. Les cançons són històries musicals, components essencials de la fase auditiu/oral que és alhora la base per a altres habilitats cada vegada més complexes. En qualsevol nivell en què es trobi un alumne cal animar-lo a tocar constantment tantes cançons d'oïda com pugui.

Patrons, no notes individuals. La majoria dels mètodes instrumentals fan que els alumnes toquin nota a nota. Com que una nota aïllada no té sentit musical, igual que no té una lletra fora d'una paraula, aquest procés tenen molt poc a veure amb desenvolupar l'audiation i crear la connexió entre l'instrument intern i extern. A més, molts mètodes comencen amb ritmes i valors molt difícils d'audiate, notes llargues, valors regulars. Els primers patrons rítmics que haurien de tocar són els mateixos que estan al primer nivell de les activitats seqüenciades, patrons dobles amb macro pols i micro pols. Aviat troben aquests mateixos patrons a les cançons que aprenen a cantar, tocar i finalment llegir.

DO mòbil, no DO fix. Els nens haurien d'aprendre amb el DO mòbil, ja que és l'única eina que permet comprendre les relacions tonals dins d'un context. Així a l'instrument els nens van aprenent les tonalitats guiant-se de la seva oïda i de les relacions tonals que han interioritzat prèviament a les activitats seqüenciades, a l'etapa d'habilitat associació verbal. El nen sent la música al cap, és conscient que lloc ocupen aquests sons al mapa tonal ia més aprèn on són aquests sons a l'instrument per a cada tonalitat nova que aprèn. El transport i la improvisació són les dues eines que acaben de tancar el cercle de comprensió tonal de l'alumne.

El nom de les notes o DO FIX no és oportú aprendre'l fins a la fase de comprensió teòrica, quan l'audiation està ben establerta.

Jump Right in : The Instrumental Series (GIA PUBLICATIONS) és el mètode instrumental desenvolupat per l'equip de col·laboradors d'Edwin Gordon pels diferents instruments.

Music Moves for Piano (www.musicmovesforpiano.com) és el mètode de piano desenvolupat per Marilyn Lowe sobre la base de la MLT.

 
 

Improvisació

La improvisació musical és una forma única i insubstituïble dexpressió musical i un component essencial per poder comprendre realment la música. Poder improvisar és demostrar que es comprèn la música de la mateixa manera que poder explicar alguna cosa amb les paraules és signe de comprensió lingüística. Els músics que improvisen donen més significat a la música, a través de l'audiation, que escolten, interpreten, llegeixen o escriuen.

Per ensenyar improvisació de manera efectiva, la seqüenciació apropiada és crucial. L'aprenentatge és més eficaç quan s'avança només un pas cada cop, però normalment als improvisadors se'ls introdueix en diversos processos alhora. Se'ls ensenya una nova habilitat (improvisar) alhora que afronten un estil o repertori desconegut (jazz). Les dificultats més grans que tenen els instrumentistes a l'hora d'improvisar és perquè ho fan abans d'haver dominat tocar cançons familiars d'orella.

Aquestes són algunes guies per ensenyar improvisació segons els principis de la MLT:

Canta allò que toques, toca allò que cantes. Per improvisar amb sentit, l'instrumentista ha d'aprendre que el seu instrument és una extensió del seu instrument intern: l'audition. Cantar és la clau per fer-ho.

Aprendre un munt de cançons d'orella. Aprendre un ampli repertori de cançons és el cor de la improvisació. L'objectiu és que l'alumne aprengui tantes melodies i línies de baix fins que comenci a escoltar progressions harmòniques ia generar línies melòdiques pròpies.

Aprendre cançons a consciència. Una clau per a l'èxit en la improvisació és ser capaç d'audiate la cançó mentre s'improvisa. Per poder fer això, la cançó s'ha d'haver après molt bé. Els improvisadors principiants haurien de passar temps suficient escoltant, cantant, després (si són instrumentistes) tocant cada cançó, de manera que l'escolta interna i la interpretació es converteixin en la segona naturalesa.

Aprèn línies de baix. Un improvisador capaç pot escoltar 3 «pistes» simultàniament. Quan està creant la seva improvisació, té constantment consciència de totes dues coses, la melodia i la línia de baix de cada cançó amb què improvisa. Conèixer la línia del baix, també anomenada la melodia arrel, és la base i fonament per a la comprensió harmònica de la cançó. Els alumnes deuen aprendre a cantar la línia del baix el mateix que aprenen una cançó d'orella.

Usar cançons familiars de dificultat apropiada. Molts improvisadors intenten començar a improvisar cançons de jazz o blues que són harmònicament complexes i estilísticament estranyes. Una pràctica millor és començar molt simple, amb una atenció especial al contingut tonal. Principiants de totes les edats, inclosos músics professionals que han tingut una educació tradicional, troben fins i tot prou difícil començar amb cançons simples de manera més gran i que contenen només les funcions de tònica i dominant. Quan l'habilitat progressa es poden afegir cançons d'altres maneres i altres mètriques al repertori dels alumnes.

Centrar-se a l'orella. Hi ha mètodes d'improvisació que proposen als alumnes que es fixin en una sèrie de notes al pentagrama perquè tractin d'improvisar-les combinant-les de diferents maneres, per crear les seves pròpies idees. Però si no hi ha una capacitat d'audiate la melodia, la línia del baix i l'estructura de la cançó, l'alumne no pot sinó explorar sense rumb ni sentit allò que veu en el paper. Altres mètodes expliquen primer la teoria dels intervals, els noms dels acords i les notes que els formen i les funcions tonals, però aquesta comprensió intel·lectual és de molt poca ajuda quan no existeix l'habilitat de l'escolta comprensiva. Una millor opció és posar la partitura i la teoria de banda i animar l'alumne a centrar-se completament en l'audiation.

Tractar de fer les melodies pròpies. Després d'aprendre moltes cançons, és bo iniciar-se a la idea de crear respostes a cançons o frases familiars interpretades per un altre.

Improvisar amb patrons tonals i rítmics. Per improvisar intel·ligentment un ha de tenir alguna cosa amb què improvisar. Les activitats seqüenciades ajuden els alumnes a desenvolupar el vocabulari de patrons tonals i rítmics necessari per poder improvisar amb èxit a les activitats de classe. Cal recordar que la improvisació és un nivell dhabilitat i una nova habilitat ha de ser sempre introduïda en les activitats seqüenciades. Quan els alumnes improvisen patrons rítmics i tonals a les activitats seqüenciades, estan creant la base per poder combinar els elements rítmics i tonals amb èxit en improvisar una cançó.

Creativity in Improvisation, de Christopher Azzara, (GIA PUBLICATIONS) és un mètode d'improvisació basat en tots aquests principis descrits aquí. Ve juntament amb un CD gravat professionalment, que conté cançons populars, línies de baix i les seccions rítmiques dels acompanyaments. També inclou tracks per practicar patrons tonals i rítmics en diverses maneres i mètriques.

Ingressa al teu compte

Contacte

Estarem encantades de contestar qualsevol dubte que tinguis. Deixa'ns un email o omple el formulari.

Nom
Email
Missatge